No puc estar més satisfeta d’escriure avui aquesta ressenya. La Cara B, de l’escriptora menorquina establerta
a València Esperança Camps, és un altra novel·la que sorgeix a l’aixopluc de l’antologia
de relats negres fets per dones Elles també maten. Com sabeu, vaig tenir
l’honor de ser-ne la coordinadora. I ara tinc l’honor d’anunciar que, després
de L’amant xinès de Margarida
Aritzeta, Esperança Camps també s’ha apuntat a la negror tot donant més volada
al mateix personatge que ja va protagonitzar el seu relat de l’antologia: un
aspirant a escriptor de gènere que no se n’acaba de sortir.
La Cara B és una novel·la excel·lent, molt imaginativa,
amb un humor àcid i coent que farà les delícies del lector més exigent. Camps
sempre diu que ella s’estrena en el “noir”, però veus autoritzades m’han xiuxiuejat
que no és ben bé així. Que les seves novel·les sempre són fosques i estan
plenes de morts. Jo me les crec, aquestes veus. Però sí que és cert que, amb La Cara B, l’autora entra per la porta
gran en la novel·lística negrota més canònica.
Amb un estil narratiu original i decididament propi, la
novel·la furga sense pietat en les entreteles de la política valenciana dels
darrers anys. Polítics assassinats, polítics corruptes, polítics culpables.
Quina paradoxa que ens arribi ara, justament quan podem parlar, gràcies al
resultat de les darreres eleccions, d’una renovació que semblava que no s’aconseguiria
mai. Amb una trama molt ben estructurada, per les pàgines de La Cara B desfila una impagable galeria
de personatges, un zoològic humà que la mirada intel·ligent i esmolada d’Esperança
Camps dissecciona sense pietat. Com una cirurgiana. O potser millor, com una forense.
Perquè no s’està de res. No calla res.
M’ha atrapat moltíssim la utilització dels registres lingüístics
que ha fet Camps. Amb la seva capacitat
d’excel·lir en tots els nostres dialectes, ens ofereix un text realista, versemblant,
divertit, caricaturesc, delirant, fresc i sorneguer. Hi ha de tot una mica. I
funciona a la perfecció.
No us perdeu la novel·la. Una nova aposta, extraordinàriament
encertada, de la jove editorial Llibres del Delicte.
Que passeu un bon dissabte, negrots.
La meva sincera enhorabona a Esperança Camps . Gràcies Anna per la crònica
ResponEliminaSempre amb bones recomanacions.
ResponEliminaMoltes gràcies Anna Maria. Una abraçada.
Marta Valls
Me l'apunto a llista!
ResponEliminaBona i engrescadora ressenya,
gràcies Anna, petons!
Recordo el seu relat a Elles també maten, "(Ulleres de) pasta negra". Hahaha! Còmic i amb una metaficció genial. No dubto, doncs, que La cara B deu valdre molt la pena.
ResponEliminaApuntada! Segur que m'agradarà! Gràcies!
ResponEliminaBé, una més a la llista.
ResponEliminaCal felicitar l’Esperança Camps i també l’aposta valenta de Llibres del Delicte que no per pistonada i en poc temps ha editat novel•les molt interessants i diverses dins del gènere .
ResponEliminaMoltes gràcies, Anna Maria, per la ressenya. No sé si ets la padrina o la llevadora de la criatura. ;-) i moltes gràcies pels vostres comentaris.
ResponEliminaEsperança