Una novel·la pulp, de Damià del Clot

 

Una novel·la pulp, de Damià del Clot, és la darrera proposta de Llibres del Delicte. Un text extremadament sui generis que crida l’atenció pel que diu i, sobretot, per com ho diu.

Entrar en el món d’Una novel·la pulp (el títol m’agrada, el trobo molt escaient) és com entrar en un univers paral·lel. La lectura produeix alhora somriures, ganyotes de perplexitat i molta sorpresa. Et preguntes com el seu autor ha arribat a confegir una ficció tan pròpia, tan connotada, tan àcida. I t’ho passes molt bé. És interessant anar descobrint els referents externs que l’han inspirat, reconèixer els estímuls, assistir (amb divertit astorament) als extravagants noms dels personatges.     

Una escala de veïns a la zona alta de Barcelona, un grup humà d’allò més variat i eixelebrat, un munt de gent sense escrúpols, una lluita fratricida, sang i fetge a dojo, sexe, humor, personatges duplicats (o triplicats), un zoo urbà en tota la regla, alguns tocs de fantasia, nenes que nos saps si t’agraden o t’espanten, escriptors fantasmes, sicaris, festes, judicis i crims. Un còctel explosiu i molt original que et fa avançar pàgina rere pàgina preguntant-te on et portarà aquella delirant història.

Resulta evident que aquesta editorial continua sorprenent-nos cada dia.

Enhorabona a l’autor i a l’editor i endavant les atxes!