L’amant xinès, de Margarida Aritzeta

 

L’amant xinès, títol número 9 de la jove editorial Llibres del Delicte, representa la tornada al gènere negre d’una de les nostres autores pioneres, Margarida Aritzeta. L’escriptora vallenca havia format part del mític col·lectiu Ofèlia Drachs (amb Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Joan Rendé, Isidre Grau, etc.) i a principis dels noranta va publicar tres novel·les negres: El correu de Trípoli (1990), Tie Break (1991) i El cau del llop (1992).

Al llarg dels anys següents, la seva trajectòria literària va enfilar altres camins. Ha estat conreadora de gèneres diversos, amb registres variats i rics, que l’han conduït des de la novel·la de reminiscències històriques a la juvenil. Sempre, però, amb un punt de misteri, d’intriga, de referents propis del noir que, com ella indica, mai no ha pogut abandonar totalment a l’hora de posar-se davant de la pàgina en blanc.    

L’any 2013, Aritzeta va formar part del recull ˗també publicat per Llibres del Delicte˗, Elles també maten, antologia de tretze relats negres escrits per dones. La seva contribució, L’assassinat de la venedora de cupons, va representar el naixement d’una nova heroïna del gènere, la inspectora dels Mossos d’Esquadra Mina Fuster (Mina ve de Jaumina, en merescut homenatge a Jaume Fuster). El personatge va agafar força embranzida, de manera que tant l’autora com els lectors ens vam quedar amb ganes de més. I vet aquí com ara ens trobem amb l’afortunada circumstància d’estrenar protagonista i d’estrenar nissaga, ja que L’amant xinès és tan sols el primer capítol d’una nova sèrie que promet molt. Per a mi, aquest és un dels seus encerts: una nova sèrie en català que fidelitzi el lector. A diferència del que passa en altres països, nosaltres no en tenim gaires ara mateix.

Margarida Aritzeta és una autora madura, amb ofici, que es mou en l’entorn del negre com peix dins de l’aigua. Amb L’amant xinès ens atorga un llibre eficient, amè i engrescador que pot fer les delícies del lector més exigent. Hi trobem cadàvers, sang i fetge, embolics, secrets, exotisme, enamoraments. I, sobretot, el conjunt de claus necessàries per enganxar-nos amb una protagonista llaminera: una mossa guapa, llesta i desinhibida, a la trentena, amb un passat complicat i colpidor, una mare que li amarga una mica l’existència i una potent veueta interna que l’ajuda a resoldre els casos. Una professional competent, amb les idees clares, gens reprimida i prou activa sexualment.  

Ambientada en les comarques tarragonines, la novel·la també contribueix a descentralitzar el gènere. Barcelona és un escenari molt utilitzat i em sembla molt oportú que hi hagi moviment “criminal” per tot el territori. D’altra banda, Aritzeta, que  excel·leix en les descripcions i en l’ambientació, no deixa de petja la finalitat que hom atribueix, com a fonamental, al gènere negre. Això és: l’esperit crític i de denúncia, la voluntat de posar damunt la taula els problemes polítics i socials que ens afecten. L’amant xinès recull el temible cas Castor i s’ocupa, jo diria que per primer cop en la narrativa hispànica, de centrar una trama, plena de morts, corrupció, interessos i calés, en el tan esbombat projecte del Barcelona World.      

La novel·la inclou així mateix un bonic exercici retòric, farcit de picades d’ullet musicals, culturals i literàries. Hi trobem un personatge creat com a homenatge al mític Catarella d’Andrea Camilleri que val el seu pes en or.

I fins aquí puc explicar. La resta, ja ho sabeu. L’haureu de llegir vosaltres, negrots.   

L'amant xinès, de Margarida Aritzeta: recomanada al 100%.


Aquesta ressenya també ha aparegut al Portal Núvol

     

 

 

Les fotos pertanyen a la presentació del passat dia 20 de gener a la Llibreria Ona de Barcelona