Maldita sea, de Sonia Martín Albà, és la novel·la guanyadora del
VII Concurs de narrativa Delta 2013-2014. Es tracta d’un Premi de narrativa
escrita per dones, sorgit amb la intenció de potenciar la creativitat de les
escriptores i el seu ressò i desenvolupament. L'autora prové del món del Dret
i la Criminologia. Treballa a l’Administració de Justícia des de 1998. El seu
lògic coneixement del llenguatge i dels procediments policials i judicials queda
en la novel·la perfectament palès. La ficció se situa a la zona del Baix
Llobregat (Viladecans, Gavà, Castelldefels, Esplugues, Sant Joan Despí, etc.) i, com el títol ens anuncia, està escrita en castellà.
A la solapa del llibre hi podem
llegir: La novel·la negra guanyadora
desborda els àmbits tradicionals en què l’imaginari col·lectiu ha circumscrit
les escriptores i trenca, així, estereotips del que és propi o no de l’escriptura
feta per dones.
Jo, que sóc una mica refractària a
l’hora de reconèixer l’existència de tants estereotips com diuen, no puc evitar
pensar que el comentari és encertat. I ho és perquè l’autora de Maldita sea ha confegit una obra molt poc
“femenina”, en el pitjor i més restrictiu sentit de la paraula. Ans al
contrari. El seu text ˗directe
i realista, sense complaences ni eufemismes˗ s’adscriu plenament en el subgènere de la novel·la de
procediment policial i ens arriba des d’unes pàgines fresques i clares, que no
gasten voltes retòriques ni convencionalismes. Sense pèls a la llengua ni
elements superflus, Sonia Martín ens fa perseguir un assassí de dones tot emprant
alguns tòpics molt ben calculats, alguns dels quals decideix trencar. Es nota que
s’ho passa bé. Juga amb l’alteració sobtada de la perspectiva, fa alguns salts
al passat, dosifica la intriga. Un cert desmanyotament estilístic i la quantitat
justa de costumisme converteixen la novel·la en un text molt llegidor.
La protagonista de Maldita sea, Paula, pertany a la unitat dels
Mossos d’Esquadra encarregada dels delictes de violència de gènere. Recent
escapada d’una relació de maltractament psicològic, ningú millor que ella per
comprendre les terribles situacions que moltes dones es veuen obligades a afrontar.
Tanmateix, la novel·la no va exactament per aquí. Hi ha girs i canvis que ens
permeten aventurar que Sonia Martín pretenia desmarcar-se de la típica trama (ja massa repetida) del drama de les dones maltractades i els seus maltractadors. Si és així, la felicito. Tot plegat
està prou pensat per evitar la recurrència i els recursos fàcils. Sense revelar
res, diré que m’ha agradat molt una de les decisions que ha pres a l’hora de
construir el desenllaç. Suposo que ella m’entendrà.
El personatge de Paula m’ha
recordat una mica la meva estimada Kinsey Millhone. I tota la novel·la, de fet,
m’ha evocat l’estil brusc i aspre de Sue Grafton. Si és així, potser l’autora
ja ens ho farà saber. També em pregunto si tindrem la sort de llegir més
aventures d’aquesta Paula, valenta, tossuda i empàtica, que tan rodoneta li ha
sortit.
Enhorabona a Sonia Martin Albà. M’interessaré per la seva novel•la. Gràcies per la teva crònica Anna!
ResponEliminaPer tenir en compte. Moltes gràcies Anna Maria...
ResponEliminaMarta Valls
Moltes ganes...una fosca, tipica i ben estructurada novel•la del pur i sever estil detectivesc. Procediments policiacs i enginy. M'ha d'agradar segur.
ResponEliminaMoltes gràcies i salutacions un xic insomnes des de Pakistan.
Tantes bones ressenyes i tantes novel-les per tenir en compte!
ResponEliminaGràcies,
Àngels
La poso a la llista...el que diu l'Angels, tantes per llegir!
ResponEliminaGràcies per la ressenya, Anna!
La ressenya m'ha enganxat!
ResponEliminaJo també el poso a la llista...que cada vegada és més llarga!
Sembla força interessant. Gràcies per la ressenya!
ResponEliminaPels teus comentaris veig que m'agradarà, així que anotada queda.
ResponEliminaGràcies per compartir-ho.