Anem a casa d'en Wallander!

La Marta Roig (amiga estimada) i una servidora tenim en comú un bon nombre d’aspectes: la filologia, l’amor per la llengua catalana, l’adoració pels gats i altres bestioles, el cinema, els tebeos, el gust per la lectura, la febre negrota... I, dins d’aquesta última, la nostra predilecció per les novel·les protagonitzades per Kurt Wallander, l’heroi creat ˗com ja sabeu˗ per l’autor suec Henning Mankell.  

Enguany ˗enveja (in) sana˗ la Marta i la seva família estan fent per carretera una gira europea de gran recorregut. Un dels seus propòsits era aconseguir conèixer Ystad, la població d’Escània (al sud de Suècia) on vivia en Wallander i on estaven ambientats la majoria dels seus casos criminals.  

Ahir, dia 17 d’agost, la Marta va assolir la fita. I m’ha assegurat que no va parar de pensar en mi. De fet, afirma textualment, via WhatsApp: “Des que vam decidir arribar fins aquí, que he pensat en tu i en aquest moment”.

Per confirmar-ho, va acompanyar les seves paraules d’unes quantes fotografies, que m’han fet moltíssima il·lusió. Ystad sembla (i la Marta m'ho ha corroborat) un indret preciós. Un lloc tranquil i endreçat on resulta difícil imaginar-hi tants assassinats. Pel que m'ha explicat, des que hi van arribar que plou pràcticament tota l'estona.  I no han passat dels 15 graus. Queda clar que, en relació amb el  clima, en Mankell no ens ha enganyat.       

Aquí us deixo el petit reportatge, que inclou la placa del carrer d’en Wallander, Mariagatan, i una instantània de la Marta i del seu fill Albert (amb cara de fred tots dos, val a dir).

Espero que us faci gràcia, negrots. I a tu, estimada, molt agraïda.