Males arts és l’òpera prima de l’arquitecte Albert
Gassull (Barcelona, 1962), una novel·la publicada per l’Editorial Empúries l’any
2013.
He de
confessar que he estat dubtant entre incloure la ressenya en aquest bloc negrot
o en El fil d’Ariadna (II), el meu
altre espai literari. Males arts no
acaba d’avenir-se amb allò que canònicament podem considerar gènere negre, però
finalment, ja que el llibre s’ha publicitat com a negre i s’ha venut en llocs
especialitzats, m’he decidit a fer-ho. Al cap i a la fi, la trama vehicula una
història d’estafes i d’estafadors de la pitjor casta.
L’acció s’inicia
a finals del 2004. És a dir, gairebé deu anys enrere, quan encara no havia debutat
(si més no públicament) la terrible crisi que ara ens devora. La ficció se
situa en un àmbit que l’autor, atesa la seva professió, coneix molt bé. Em
refereixo al sector immobiliari i de la construcció, el món de la bombolla, capdavanter en la
problemàtica econòmica que, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, estem patint
actualment.
La novel·la
ens explica una història tèrbola, que posa de manifest sense pietat moltes de
les xacres de la nostra societat. Hi descobrim l’engany i la mentida, tant des
d’un punt de vista empresarial, institucional i públic, com des d’un punt de
vista humà, personal. I és que Males arts
no és només la crònica d’un món que s’ensorra, d’un món brut i podrit que
es nodreix dels diners, el luxe i les aparences, sinó que també esdevé (potser més i
tot) una reflexió introspectiva al voltant de l’home d’avui. O d’alguns homes d’avui
(voldria jo pensar).
Evidentment,
no revelaré res de la trama, que és prou engrescadora i àgil, però sí que puc
manifestar que la novel·la ens obre les portes a un món absolutament fastigós.
L’especulació, l’estafa sense escrúpols, la manca d’ètica, l’absoluta impunitat
del delicte, l’abjecció més pregona i alhora més escandalosa... tot conflueix
per convertir en un infern la vida d’un personatge principal que tampoc no està
exempt de racons foscos. No hi ha un pam de net, com recull la dita popular. I
a Males arts aquesta afirmació queda
ben palesa.
L’obra és
també, i sobretot, una novel·la de personatges. Narrada pel protagonista en
primera persona, vivim tots els fets a través dels seus ulls. Ens endinsem en
el seu patiment i som capaços de comprendre’l, però no per això ens resulta més
simpàtic. No és algú amb qui voldríem confraternitzar. Això sí, la seva decisió
final em sembla catàrtica. M’ha agradat molt el desenllaç del llibre. Ben
mirat, poques sortides més eren possibles.
Us recomano Males arts, negrots. Un testimoni cru -i malauradament molt realista- de
la deriva d’un món desballestat.
Sembla un llibre prou interessant. Això de "no hi ha un pam de net", per desgràcia, és ben actual. Hi haurà temps per tants llibres? :-)
ResponEliminaNo ho sé, Àngels. Em sembla que no! hahahaha
ResponEliminaNo m’ho penso perdre pas, l’Albert és un bon amic. Ja fa dies que tinc previst la seva lectura.
ResponEliminaCaldrà tenir-lo en conta.
ResponEliminaJo també me'l apunto!
ResponEliminaNo tindrem temps per tants llibres, no!
Gràcies per l'enllaç, Anna!
Tura
Me l'apunto. M'atrau força per tot el que comentes. Gràcies!
ResponEliminaM'agradarà llegir-lo, la ressenya es engrescadora. Moltes gràcies.
ResponEliminaMARTA VALLS
Apuntat!
ResponEliminaGràcies!!
el dimecres molt segur que es vendrà dons jo ja m´encarregarè de vendrel a la llibreria
ResponElimina