El passat dijous dia 5 es va
celebrar a la llibreria Alibri de Barcelona la presentació del segon títol de
la Col·lecció de narrativa negra en català Llibres del Delicte. Es tracta de la
novel·la Coll avall, escrita a quatre
mans per dos periodistes formats a la Universitat Pompeu Fabra: Xavier Díaz i
Marc Martínez. L’acte, que fou presentat per Sebastià Bennasar, va comptar amb
la presència de Xavier Díaz i amb una colla d’assistents força nombrosa.
Bennasar, amb el seu savoir faire habitual, ens va delectar
amb una penetrant exposició al voltant de les característiques principals del
llibre. Per a ell, resulta innovador per la seva estructura, però, alhora, s’insereix
en una tradició molt nostra: la de les novel·les negres fetes per dos autors. Només
cal recordar les sèries d’en Flanagan i del detectiu Esquius de Jaume Ribera i
Andreu Martín; o les dues obres escrites per Jordi Pijoan i Manel Barrera
(abans del seu traspàs) Sang Culé i Tu no m’estimes. Amb humor, Bennasar va
fer-nos cinc cèntims de l’esperit crític que amara Coll avall, dels seus personatges, de l’encertada manera de
plasmar, sense massa sang i fetge ni una extensió excessiva (la novel·la és
breu), els problemes de la nostra societat actual.
Després va ser el torn de Xavier
Díaz, un molt bon comunicador que va posar-se el públic a la butxaca en un tres
i no res. Val a dir que aquesta novel·la presenta un aspecte curiós, digne de comentar: Xavier Díaz estava
vivint a Suècia quan la va escriure, mentre que el seu company, Marc Martínez,
era a Barcelona. A banda de les inevitables al·lusions a la novel·la negra nòrdica
que van sorgir a causa d’aquesta circumstància, també va resultar molt interessant
que Díaz ens expliqués el procés de creació del llibre: com ell i en
Marc es passaven els capítols, com ho gestionaven, com ho decidien. Naturalment,
van haver d’estar molt ben avinguts. I beneït correu electrònic, sens dubte!
Al meu entendre, la presentació
fou molt enriquidora. Es van tocar molts temes, tant socials com literaris. I
en Xavier Díaz va deixar la porta oberta a noves entregues amb els mateixos
personatges. No puc explicar gaire més, perquè encara no he llegit la novel·la.
Tanmateix, puc assegurar que m’ha suscitat molt bones vibracions. De moment, us
deixo aquesta petita crònica perquè aneu obrint boca. Així que la llegeixi,
arribarà la ressenya.
Que passeu un feliç diumenge,
negrots.
Gràcies per la informació Anna. Bon diumenge!
ResponEliminaMolta sort, als dos autors, molt ben apadrinats.
ResponEliminaLa portada de Coll Avall, fantàstica.
Carme Luis
Sí, aquesta col·lecció l'està encertant amb el disseny de les portades. Jo també les trobo molt atractives.
ResponEliminaGràcies per venir a la presentació i pel teu suport, com sempre. Espero que el segon llibre de la col·lecció també t'agradi, i que la resta de negrots també s'engresquin amb 'Coll avall'.
ResponEliminaMarc
Els llibres del Delicte van endavant, ia ixò és una bona notícia per a tots els que seguim el gènere i els qui breguem per normalitzar la literatura en català.
ResponEliminaEnganxo aquí sota l'enllaç a una entrevista al Marc Moreno per si algú se'l vol escoltar una estona:
http://humanoidesass.blogspot.com.es/2013/09/marc-moreno.html
Esperem en candeletes la ressenya!
ResponEliminaGràcies per la crònica!
He trobat les estones per llegir la novel·la i ja l'he acabada.
ResponEliminaÉs de fàcil lectura i els personatges ajuden molt, no sé si perquè són propers i els ambients en els quals es mouen són coneguts, o perquè utilitzen un llenguatge molt quotidià o perquè dissortadament la temàtica és extraordinàriament actual. Com sigui, els autors m'han provocat l'empatia amb el protagonista i, això, m'agrada.
Em sembla magnífica la picada d'ullet tan descarada de l'escriptor del capítol 25 quan relata que el Piti i l'Andreu són a la Barceloneta fen unes tapes i "senten un paio grandot amb barba i una dona amb ulleres i cabell curt parlar d'un assassinat". I és que aquest món està ple de gent negra i criminal. :)