divendres, 19 de juliol del 2013

Invitació a un crim, de J.P. Costa



Fa unes setmanes vaig trobar, dins la meva bústia personal de la Universitat de Barcelona, un misteriós paquet. Tot semblava indicar que era un llibre... Òbviament, de llibres en rebo sovint, però aquest sens dubte era especial. Tenia un títol inquietant, Invitació a un crim, i el nom del seu autor, un enigmàtic J.P. Costa, no significava res per a mi. Vaig sostenir el volum entre les mans, lògicament encuriosida... El vaig obrir per la primera pàgina, però no estava dedicat... Què era allò? Amb un títol com aquell... què estava passant?... M’estava convidant a un crim, aquell desconegut? Vaig aturar-me, sostenint el volum entre les mans, enmig del pati de lletres.
De sobte, vaig fer un descobriment: el llibre anava acompanyat d’un sobre! Un sobre tancat... Quina emoció! Sense esperar a arribar al despatx, vaig esquinçar-lo de pressa.  
A l’interior hi vaig trobar una missiva molt bonica, que ara atresoro amb il·lusió. No conec en persona J.P. Costa. No sé quina cara fa, però sí que el reconec amb el nick d’Ashfield, un dels seguidors d’aquest bloc des de fa molt de temps. Ashfield, que ha comentat força vegades les meves ressenyes i articles, em confiava la seva primera novel·la negra amb esperança i respecte. No és un escriptor professional. La seva activitat habitual es troba molt allunyada del món de les lletres. Tanmateix, és un apassionat del gènere, un lector empedreït que guardava un desig en el seu interior: confegir un homenatge sincer i digne a Agatha Christie, l’autora que, quan encara era un nen, li va descobrir un món que el va atrapar per sempre.
 
 
Al capítol d’agraïments de la novel·la, J.P. Costa escriu: La llavor d’aquesta novel·la es va plantar, exactament, el 19 de juny de 1988. Aquell dia el meu pare em va arrencar del sofà i, tot i les meves queixes, em va portar al teatre del poble (...) El meu pare hauria pogut cedir davant de les meves poques ganes d’apagar la televisió. Però va insistir fins que, de mala gana, vàrem sortir junts de casa. I aquell dia diferents persones del pobre varen representar una obra de teatre amateur d’Agatha Christie. Sense la inquietud del meu pare, aquell petit espai disponible i aquella gent del poble, que ens varen regalar el seu temps, aquesta novel·la difícilment hauria existit. Gràcies a tots ells.  
 
No cal dir que vaig acceptar amb entusiasme la invitació de J.P. Costa. No la invitació a matar, s’entén. Ni tampoc a presenciar un crim. Però sí la invitació a llegir amb passió el seu sentit homenatge a la tieta Agatha, com ell mateix l’anomena. Em va enviar la novel·la amb prevenció, dubtós de la meva reacció... No deixa de fer-me gràcia que algú mostri temor de les meves crítiques. En qualsevol cas, vaig començar la lectura. I he de confessar que m’ho he passat la mar de bé.

 
La novel·la és molt distreta. Me l’he cruspit en dos dies. Està perfectament escrita i  poua directament, de manera inequívoca, en la font de la “reina del crim”. L’autor, que segur que va xalar com un boig mentre escrivia, no pretén enganyar ningú. No ha volgut fer res més que reproduir els esquemes i llocs comuns de les obres que el van enganxar quan era una criatura. Essent sincers, podríem reconèixer que aquestes obres ens van enganxar a la majoria, per més que molts puristes ara en reneguin tot considerant la narrativa d’enigma una tipologia només lúdica i amb poc interès literari.   
Sigui com sigui, el text és molt bo com a exercici honorífic. En posseeix tots els ingredients: un protagonista de qualitats extraordinàries; una família rica carregada d’odis i secrets; una matriarca poderosa i dura; una fidel infermera/secretària; una finca de luxe a la vora del mar; un repartiment coral on qualsevol dels personatges pot ser l’assassí; dos policies que van més perduts que un pop en un garatge... Un quants morts, molt de suspens i un final típic i tòpic. Un còctel, com podeu veure, absolutament explosiu.

 

Un públic molt ampli pot sentir-se perfectament còmode amb la novel·la. De fet, ja està passant. Per això l’il·lustrador gironí Àngel del Pozo, que ha quedat encantat amb la lectura, ha confegit les magnífiques il·lustracions que acompanyen aquesta ressenya. De fet, les mateixes il·lustracions han servit per muntar el booktrailer que també incloc.





No vull acabar sense manifestar que en Richard Tancredi, el protagonista de la història, m’ha agradat molt. És un personatge interessant, carregat de personalitat, que es pot desenvolupar enormement. Posseeix un passat enigmàtic i obscur digne de ser explorat i un possible futur molt obert. Per això commino J.P. Costa a continuar amb les seves aventures.



Invitació a un crim resulta, al meu entendre, una perfecta lectura estiuenca. Un d’aquells textos agradables i lleugers que, enmig de les nostres cabòries diàries, ens serveixen per desconnectar del món. Com he apuntat, tampoc no intenta res més. I jo diria que no és poc. Ja sabeu que sempre he defensat l’existència dels gèneres que aconsegueixen el divertiment del lector. Quan es tracta de bons textos, em semblen no només perfectament dignes, sinó també molt necessaris.

O sigui que ja teniu feina, negrots.

I a tu, Ashfield, enhorabona i molt bona sort!
 
 
 
 

12 comentaris:

  1. Les il·lustracions són excel·lents (del text no en dic res, com és natural), i em fan pensar en el millor Yves Chaland, el de "El cometa de Cartago".
    http://1ojodemelkart.blogspot.com.es/2010/10/el-cometa-de-cartago-de-yves-chaland.html

    ResponElimina
  2. Tens raó. Jo també trobo que són unes il·lustracions per treure's el barret.

    ResponElimina
  3. La teva invitació, plena d'intriga, a llegir aquest altre negrot, m'ha encès la llumeta per regalar-lo al meu marit ara a l'agost, fa anys. Ja saps que li apassiona la novel·la negra. Així que, gràcies, m'has sabut temptar.

    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Una altra suggerència que em ve de gust seguir! Jo també sóc una fan de la tieta Agatha!
    Petonets!

    ResponElimina
  5. La teva introducció, de quan vas rebre el llibre, no podria ser més encertada per a aquest bloc.
    Jo també vaig devorar les noveŀles d'Agatha Christie, quan tenia uns 15 anys. Les vaig llegir totes i en vaig gaudir d'allò més, fins i tot quan endevinava qui era l'assassí. No sé ben bé què li dec a l'autora, però de segur que moltíssim, probablement em va ajudar a aprendre a desenvolupar trames. Així que celebro, i molt, aquest homenatge insolit i creatiu que li fa J.P. Costa. Un llibre que m'apunto. I el booktrailer i les iŀlustracions són magnífiques. Desitjo molta sort a la noveŀla!

    ResponElimina
  6. De l'Agatha Christie, puc dir que els he llegit tots... I m'ha fet passar molt bones estones. Per tant penso que aquest llibre m'atraparà. Les il.lustracions molt bones... Un bon compendi.

    Gràcies.


    MARTA VALLS

    ResponElimina
  7. Quina manera tan bonica de fer-te arribar el llibre...el compraré, a mi també m'agradava l'Agatha Christie!
    Sort per la novel·la d'en J.P. Costa!
    Gràcies per la ressenya i el trailer!
    Tura

    ResponElimina
  8. Jo sóc part interessada, o sigui que no puc opinar gaire.
    Només m'agradaria agraïr a l'Anna Maria tot el seu treball incansable i les entrades en el bloc que, ella sap que ho dic seriosament, m'han ajudat a inspirar alguns passatges de la novel.la. Més enllà d'això, dir que ha estat molt amable i benèvola amb la petita història que volia escriure en forma d'homenatge a una època que em sembla que molts compartim. Espero estar a l'alçada de les seves amables paraules!
    Ashfield

    ResponElimina
  9. Em fa molta il·lusió llegir un comentari d'Ashfield amb motiu de la seva pròpia novel·la.
    No és cap mentida que em va causar molta emoció la nota que em va escriure i que acompanyava el llibre.
    No he dit cap mentida en la ressenya. No ho faig mai. Per tant, us puc assegurar que, si sou amants de la tieta Agatha, us enganxarà aquest homenatge.

    Gràcies, Ashfield, per les teves paraules. No puc negar que m'ajuden a tirar endavant. La feina del bloc és molta, per molt que m'agradi fer-la. I és una feina feta a casa, en solitari, de vegades a hores intempestives. Si veus que li és útil a algú i que hi ha retroalimentació, et sents animat a no defallir.

    Una forta abraçada a tothom!

    ResponElimina
  10. Les il.lustracions molt bones i la novel.la després del que expliques ha de ser un bon encert llegir-la.

    ResponElimina
  11. Molt interesant, m'encanta la resenya i molt les il.lustracions, el trailer-video, ens deixa amb l'incognita. Molta sort a JP.Costa,segur que tindra molt èxit, amb Invitació a un Crim.La tieta Agatha, estara molt contenta.
    M'agradaria molt llegir-lo , el buscaré.

    Carme Luis

    ResponElimina
  12. Els llibres la perdiciò de molts de nossaltres..
    Ahorem de fer lloc altre cop a l'estantería, per el llibre de "Ashfield" (J.P.Costa), la tieta Ágatha ja te el se lloc de fa anys...
    Bona matinada de divendres/dissabte feis.

    ResponElimina