Ahir, en una tarda de primavera inusualment fresca, va
tenir lloc la presentació de la novel·la número 7 de la Col·lecció Crims.cat (Editorial
Alrevés). En aquesta ocasió, es tracta d’una obra francesa, que ha traduït Brisa
Prieto, signada per la reconeguda autora Dominique Manotti. El seu títol: Un habitual de la comissaria.
El lloc de l’esdeveniment fou La Casa del Llibre del
Passeig de Gràcia i l’encarregat de fer els honors, el nostre amic Sebastià Bennasar.
Val a dir que, una estona abans, jo m’havia reunit amb els editors i la mateixa
Dominique Manotti per fer-li una entrevista que espero poder publicar en un parell
de dies.
En un ambient de gran interès, amb una bona
assistència de públic i amb la presència d’alguns negrots absolutament
reconeguts, Bennasar va introduir-nos en el personatge de Manotti i en l’esperit
d’Un habitual de la comissaria. Amb
el seu humor de sempre, es mostrà molt impressionat per una novel·la de gran
nivell, sens dubte fruit del talent d’una de les escriptores més potents de l’actual
noir francès. Bennasar considera que
el text, que aprofundeix en un tema tan interessant com la recerca que els
personatges fan de la pròpia identitat, també destaca per la seva versemblança.
Per a ell, Un habitual de la comissaria demostra
amb claredat que, a través del gènere, podem conèixer a la perfecció la
història social d’un país.
Tot seguit, i mitjançant la traducció de Brisa Prieto
(per si algú no entenia el francès), vam tenir el plaer d’assistir a la xerrada
de Manotti –una persona de mirada intel·ligent i somriure proper– que ens brindà una intervenció
animada i combativa, amb un tarannà apassionat que delata unes fermes
conviccions. Historiadora de formació, ha estat professora durant molts anys,
la qual cosa amara el seu discurs d’un reconfortant aire didàctic. Molt conscienciada
políticament, la seva literatura pretén acostar-nos a la situació real que viu
la societat francesa.
Les seves afirmacions van posar els pèls de punta a
tots als assistents. Encara no he llegit la novel·la, però l’autora
va assegurar que tot el que hi explica és estrictament real. Ho veurem amb més
detall a l’entrevista, ja que fou un tema que vam comentar àmpliament. Només
avanço que Manotti reflecteix uns cossos policials absolutament distanciats de
la ciutadania, viciosos, corruptes, racistes i violents, que són capaços de qualsevol acció (l’extorsió, la
mentida, els falsos testimonis, fins i tot el crim) per tal de mantenir el seu
estatus de poder. No cal dir que el seu discurs esdevingué una arenga de decidida
denúncia davant d’una situació estancada que considera impossible de canviar.
Com sempre que t’ho estàs passant bé, la tarda es va escolar
massa ràpidament. Després, ja sabeu. Fotografies, abraçades, signatures del llibre,
converses en totes direccions...
Un cop més podem fruir de bona novel·la negra traduïda
al català. És el primer cop que Manotti, molt famosa a França, gaudeix d’una
publicació en la nostra llengua (tenia un parell de títols en castellà que ara
mateix resulten impossibles de trobar).
Aquesta, com ja sabeu, és l’aposta de Crims.cat i de l’Editorial Alrevés. Alt nivell en els autors propis i alt nivell en els autors traduïts, remarcant els europeus (fins ara tenim un portuguès, un sard i aquesta darrera, francesa). Potenciar la lectura, prendre’ns com a pròpia la responsabilitat de llegir “negre” en català i sumar-nos a les iniciatives per aconseguir-ho, està també en les nostres mans, negrots.
Aquesta, com ja sabeu, és l’aposta de Crims.cat i de l’Editorial Alrevés. Alt nivell en els autors propis i alt nivell en els autors traduïts, remarcant els europeus (fins ara tenim un portuguès, un sard i aquesta darrera, francesa). Potenciar la lectura, prendre’ns com a pròpia la responsabilitat de llegir “negre” en català i sumar-nos a les iniciatives per aconseguir-ho, està també en les nostres mans, negrots.
Espero que us agradi el reportatge gràfic. No totes les fotos són meves. Les més bones pertanyen a la negrota Maria Rosa Duran Albareda. I també n'hi ha algunes d'un altre negrot, en Jordi Trilla.
Per acabar, no vull deixar-me una coseta que em rosega per dins sempre que presentem un llibre de Crims.cat. Et trobo a faltar, estimat. Em refereixo a tu, sí, allà perdut a Salamanca: Àlex Martín Escribà, el valuosíssim director de la col·lecció.
Crec que la novel.la pot ser molt interesant, quan l'autora diu, que son casos reals,i tot es veritat, emb fa sentir mes curiositat, a part que ho expliques amb tot detall i exquisitèsa. El reportatge gràfic, precios.
ResponEliminaCarme Luis
M'ha agradat molt aquesta crònica. Aconsegueixes fer-me arribar el tarannà d'aquesta autora i l'ambient de la presentació. I em complau molt veure com crims.cat va endavant i amb una coŀlecció variada i interessant. Gràcies, Potato!
ResponEliminaHe llegit primer l'entrevista que la crònica, bé pel cas, tan és...aquestes fotos demostren com us ho passeu de bé i l'autora és veu una dona encantadora i molt propera!
ResponEliminaGràcies!
Tura