Andreu Martín i Agustí Vehí en estat pur, parlant-nos de la seva manera d’enfrontar-se a la literatura. Jordi Canal (La Bòbila) i Paco Camarasa (Negra y Criminal), aportant la seva sapiència al voltant de la negror. I tots plegats presentats i moderats per una Núria Ferré que em sembla que s’ho va passar pipa. Aquesta va ser la trobada del Club TR3SC la tarda d’ahir a l’Ateneu Barcelonès, nova cita dels amants del gènere on els dos escriptors ens van presentar els títols que han inaugurat la nova col·lecció Crims.cat de l’Editorial Alrevés.
Història de mort, d’Andreu Martín (ressenya aquí) i Torn de nit, d’Agustí Vehí (ressenya aquí).
La tarda se’ns va fer curta. Andreu Martín, amb el seu bagatge vital i la seva proverbial simpatia, ens va fer cinc cèntims de la gènesi de la novel·la (si llegiu la ressenya, veure-ho que fou la primera que escrigué en català, en un inici publicada per capítols a l'Avui).
Agustí Vehí, menys conegut pels assistents, se’ls va ficar a tots a la butxaca amb les seves paraules assenyades i el seu sentit de l’humor. Les seves experiències (i la seva experiència) com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres també van tenir un paper destacat en tot allò que ens va explicar.
Agustí Vehí, menys conegut pels assistents, se’ls va ficar a tots a la butxaca amb les seves paraules assenyades i el seu sentit de l’humor. Les seves experiències (i la seva experiència) com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres també van tenir un paper destacat en tot allò que ens va explicar.
Una tarda molt distesa. Vam riure a cor què vols i vam poder gaudir d'unes intervecions molt interessants.
Hi va haver unes quantes preguntes i un cert debat, però no gaire llarg. Ja he dit que l’estona, escoltant aquests dos grans escriptors, se'ns va passar en un sospir. Amb tot, una de les conclusions a què tots plegats vam arribar va ser novament que hem de lluitar per la normalització de la novel·la negra en català des de tots els fronts i que ja n’hi ha prou de considerar-la un gènere menor. Aquesta rèmora de temps passats també hem de treballar per eradicar-la.
Un indret privilegiat i carregat d’història per continuar fent història literària a Barcelona. La responsabilitat és de tots: editors, escriptors i lectors. Per a mi, tot un plaer tornar a gaudir de la companyia d’alguns dels grans del gènere.
Endavant amb la narrativa negra i endavant amb l’empenta de Crims.cat.
Fins aviat, negrots.
Quin luxe de tarda
ResponEliminaQuina tarda més bonica i foscota vàreu passar!!!!
ResponEliminaUna abraçada...
MARTA VALLS
Llàstima no haber pogut estar amb tan bona companyia!!!
ResponEliminaUn altre dia... espero.
Mercè
Us ho passeu molt bé els negrots amb aquestes trobades tan interessants, llàstima no poder-les gaudir..gràcies Anna pel teu interés, Tura.
ResponEliminaGràcies per compartir aquesta trobada de luxe. I perque la novel.la negra en català, tingui tots els exits que és mareig.
ResponEliminaCarme Luis
Patri Cia
ResponEliminaOstres quina enveja.
El fet de llegir les teves cròniques fa que tinguem molt més proper tot allò que es cou en la temàtica de novel·la negre catalana. Sobretot per totes les activitats que feu per recolzar-la.
Gràcies per fer-nos partíceps, Anna
M'alegro que fos divertit i interessant.
ResponEliminaEndavant!
IO
Al marge que m'agrada el teu post, com d'habitud, aquest em fa gràcia perquè, quan jo era bastant jovenet, vaig fer una obra de teatre amb el grup "El Camaleó", que dirigia en Jordi Teixidor, i en la qual l'Andreu Martín feia de dolent. Però de dolent amb ganes. I sempre que llegeixo el seu nom o veig una fotografia seva, em vénen al cap aquells dies tot i no haver coincidit mai més. Avui doncs, amb cita i fotografia, la cosa ja és.... Gràcies!
ResponEliminaUna trobada força interessant.
ResponEliminaCom m’agradaria assistir a aquestes trobades!
ResponEliminaVisca els nostres escriptors negrots, visca Crims.cat i visca la literatura!
Gràcies per compartir aquestes estones amb tots nosaltres!
ResponEliminaPetons!