Barcelona skyline, de David C. Hall

 

Barcelona skyline, de l’autor americà resident a Barcelona David C. Hall, fou la novel·la guanyadora del xv Premio de Novela Negra Ciudad de Getafe 2011. A cavall entre Chicago i Catalunya, amb alguna petita incursió a la ciutat de París, el llibre representa una clara mostra de la novel·lística negra de tall americà, força allunyada dels testimonis del gènere que, recentment, ens estan oferint els autors europeus.

Expeditiva, àgil, plàstica i absolutament cinematogràfica.
La novel·la és fàcilment imaginable a les pantalles del cinema o com a sèrie de televisió. No hi ha forces de l’ordre ni investigació d’un cas criminal, sinó una intricada trama amb mafiosos d’alt nivell que trafiquen amb obres d’art i que sempre queden impunes, com si estiguessin per damunt del bé i del mal.
Tenim pinxos, prostitutes, sicaris, guardaespatlles, morts a dojo, crueltat, sexe i beguda, molta beguda. Els personatges no paren de beure i de fumar, com a les típiques novel·les fosques del segle xx.

Hall es complau en descriure una societat on no hi ha un pam de net i on ningú no pot refiar-se de ningú. Tant és així, que tampoc els lectors no podem refiar-nos del protagonista, Elso Bari, perquè al cap i a la fi resulta un personatge tan amoral i menyspreable com tots els altres. Aquest és el tret distintiu de la novel·la: retratar una societat on tothom menteix, on tothom mira pels seus interessos, on ningú no té escrúpols i on les coses mai no són allò que semblen.  

La sordidesa i la desesperança estan vehiculades a través d’uns escenaris i ambients estereotipats i tòpics, així com d’uns personatges absolutament plans, dels quals en sabem molt poc. El narrador se situa fora de la història i va directe als fets, però no caracteritza la psicologia dels personatges, ni tan sols del protagonista. No en coneixem ni el passat, ni els motius, ni els valors, de manera que es fa pràcticament impossible justificar les seves actituds i el seu comportament. Crec que és un recurs emprat per tal de generar distància amb una història que ens pot distreure, però amb la qual no podem empatitzar. Hall ens mostra la cara més bruta i oculta d’una societat on no se salva res. Res ni ningú.

El fet de situar gran part de l’acció a Barcelona m’ha semblat purament anecdòtic. Tot plegat és tan neutre que podia haver passat en qualsevol altra ciutat del món. Tret de les descripcions físiques dels indrets, la idiosincràsia pròpia de Barcelona no apareix. Suposo que tot és en nom d’aquesta fredor distanciada que ens mena a una típica història negra –negríssima– i que ens ha de fer reflexionar al voltant de la fesomia més repugnant de la nostra societat.

Un llibre per a qui li agraden les emocions fortes, les trames d’acció i el llenguatge directe i sense embuts. Una novel·la molt americana. Endavant.