Bon dia, negrots
En una recent conversa internàutica amb en Quico Romeu, enorme amant de la literatura i un artista de cap a peus, editor com a mínim del bloc "Neva dins del vidre" (em sembla que en té més), vam estar debatent sobre l'argot dels delinqüents i de la policia en la novel·la negra en català. Es tracta d'un tema molt seriós. A hores d'ara convé molt trobar una veu prou creïble i actual per aconseguir el decòrum i la versemblança que el gènere necessita. És un problema de registre lingüístic que no només afecta els autors autòctons, sinó que també representa un seriós cavall de batalla per als professionals de la traducció.
Enmig d'aquesta conversa, va sortir la històrica col·lecció de novel·la negra en català "La cua de palla", fundada per Manuel de Pedrolo. I, tot seguit, l'argot que hom emprava aleshores, lògicament molt desfasat i que avui sembla de còmic i ens provoca el riure. Expressions com: "Atura't, malfactor" o "Tu, borinot", a l'hora de perseguir un delinqüent, no poden funcionar seriosament de cap manera.
Doncs bé, mig broma mig veres, vam acabar rient de valent. El resultat: un conte preciós i negre, ben negre, que en Quico ha tingut el detall de dedicar-me. Com no podria ser d'una altra manera, el relat s'intitula Atura`t malfactor! i posseeix tots els ingredients i l'encant del passat, d'una història pròpia de "La cua de palla".
Molt emocionada i contenta pel detall, us he enllaçat el relat damunt del títol. I no patiu, és breu. Em fa molta il·lusió que el llegiu i li comenteu a en Quico si us ha agradat.
Fins ben aviat, negrots. I moltíssimes gràcies, Quico.
Ostres... això si que és un honor que m'afalaga enormement. Va ser un divertiment, un "pour parler", i vet-me aquí barrejat, com en un còctel, amb els de debò... a veure si se m'encomana alguna cosa!
ResponEliminaMoltes gràcies
Fet!
ResponEliminaem congratulo amb la dedicatòria.
ResponEliminai, però, què me'n dieu del clàssic facinerós...?
de tota manera, que ens faci estrany la tal restringida (i antiquada segurament per manca d'ús)terminologia de gènere pl q fa al català, segur que es deu tb, una vegada més, q es tracta d'una llengua forçadament (i cada vegada més, D) oficiosament minoritària.
Evidentment, la terrible situació diglòssica és la gran responsable del problema, perquè ni la poli ni els delinqüents dels baixos fons no parlen català, habitualment. Ja en vaig parlar en un article sobre la traducció al català de Mankell, després d'assistir a la conferència d'una de les traductores, Carolina Moreno.
ResponEliminaNo hi ha un argot català de la policia, perquè tradicionalment s'ha expressat en castellà.
En fi. A posar-hi el coll.
Bon relat sens dubte!
ResponEliminaFelicitats a tots dos!
Molt bon relat, ja li he comentat al Quico, ho trobo fantàstic, poder llegir en català, aquestes paraules,
ResponEliminasuposu, que aqui a Catalunya, també s'havíen usat, potser més enrera ancara, en el temps de la república.
Moltes gràcies Anna,
Felicitats.
M'ha agrada't molt el relat del Quico. Al meu poble encara diem "borinot" pèro ve a tenir el significat de babau, besets ELE
ResponEliminaBona nit!
ResponEliminaJa he deixat el comentari! M'ha agradat molt! Quins records de la col·lecció Cua de Palla que feia el meu pare!! Em sembla que rellegiré algun títol!
Gràcies per compartir el relat i felicitats als dos!
Una abraçada!!
Gràcies en nom del Quico i en nom meu, amics.
ResponEliminaQuines sorpreses dóna en Quico, oi?
ResponEliminaHe, he, molt bo el relat. Però és ben cert que, en aquest àmbit, el tema del català és fa dificil.
ResponEliminaI no pas perquè no hi hagi policies, deliqüents i malfactors catalans!
IO
Molt bon dia! Amb el teu permís, Anna Maria, entro a casa teva per dir que aquesta qüestió de les paraules és.... és apassionant. Primer de tot, el relat és molt bo. Certament. I el problema que planteja, no pas petit. "Atura't malfactor!", justament, era una de les frases amb que els guàrdies urbans veterans i amb les qüestions nacionals clares ens hem fotiem de tot plegat, de la nova situació policial. Des de 1714 hem perdut el llenguatge del poder (i la terminologia política medieval és d'una gran bellesa!), perdre aquest llenguatge és perdre, per extensió, el llenguatge policial. No cal el clàssic i mític "¡Alto a la Guardia Civil!", ni el menys alegre i feliç "¡Alto policia!". La naturalitat de la vida al carrer ha fet que l'idioma, lliure com sempre i evolucionant com sempre, trobi fórmules policials prou eficaces i catalanes, que no reproduïrem per si hi ha nens i/o nenes llegint. La qüestió, però, penso que no és aquesta: l'idioma de relació del 80% dels efectius del que convenim en definir com a Policia de Catalunya és el castellà, quedant el català per a les comunicacions oficials, escrites o parlades. Idioma artificial, doncs, administratiu, professional, necessari però no viscut. On ens hem equivocat? Com us deia, la qüestió és fascinant i jo, sense voler, us he fotut un rollo tan gran que, ara mateix, suposo que tothom està roncant. En fi, salut a tothom i miraré de callar uns dies.
ResponEliminaUna abraçada molt gran!
Agustí
Benvolgut Agustí,
ResponEliminaNo només no fas nosa ni has de demanar permís, sinó tot el contrari. Saps que t'agraeixo moltíssim les teves visites al meu bloc i la teva participació. Per a mi i per a la resta de negrots, és evidentment un honor sentir aquí la teva veu.
Tanmateix, la cosa no acaba aquí. El tema que hem encetat, com a professional dels afers literaris i filològics, m'interessa moltíssim. De fet, ja n'he parlat en altres entrades del bloc.
És un tema, com bé dius, absolutament fascinant, sobre el qual només he indagat una mica, però que obre un munt de perspectives d'estudi.
I ara ve la bomba, perquè... jo sóc a l'Empordà, molt a prop de Figueres, durant tot l'estiu. De fet, ja hi sóc ara mateix i només baixaré a Barcelona la setmana vinent per als cursos dels Juliols i la presentació d'un llibre. Després, ja no em bellugaré d'aquí, redactant la tesi i escrivint precisament un article sobre novel·la negra catalana per a Els Marges. No tinc la teva adreça electrònica, però si me la fas arribar d'alguna manera o em dius on la puc aconseguir, et voldria fer una proposició que, de tan deshonesta, no es pot escriure públicament.
Hahahahha. Espero que llegeixis això en un moment o altre i em puguis respondre.
Una abraçada fortíssima,
Anna
Hola!
ResponEliminaTens un correu (al de la UB!)
Una abraçada!
Agustí
Entro uns dies més tard, a veure com està la cosa i m'he quedat corprès, bocabadat, esmaperdut i garratibat -(dedicat a la qüestió filològica més amunt apuntada)- de la varietat temàtica que un simple intercanvi d'unes frases més menys enginyoses fetes al Facebook, pot provocar. Ves per on i sense pretendre-ho, els comentaris han arribat al 1714, a la diglòssia, al llenguatge del poder.
ResponEliminaLa veritat és que agraeixo els comentaris favorables (amb un cert pudor, però em satisfà, és innegable), però valoro sobre manera la capacitat per extreure petroli d'una cosa tant senzilla, gairebé un joc. El conte és l'excusa, l'important per a mi, és que tantes persones tinguin tantes coses interessants a dir.
Ah! i us en dedicaré a tothom un amb Guàrdia Siví i Polisia nasionà inclosos. Faltaria més! Gràcies a tothom, i disculpa Anna de l'ús del teu bloc!