Primera crònica dels Juliols negres a la UB

Bon dia, negrots

Enceto la primera crònica dels cursos d’estiu sobre novel·la negra de la UB, que van iniciar-se ahir, dia 11 de juliol, i que duraran fins aquest divendres, dia 15.

Sota el títol genèric de Novel·la negra escrita per dones del nord i del sud d’Europa, anirem veient què va succeint al llarg d’aquesta intensa setmana. Evidentment, no podré fer un resum detallat del contingut de les sessions, tot i que prometo aprofundir més endavant en els aspectes més interessants que s’hagin tractat. De moment, simplement, jugaré un paper de cronista motivada que té ganes de transmetre i compartir tot allò que el gènere (tradicionalment poc valorat i considerat menor) pot donar de si.

Va començar la festa amb la intervenció d’Yvonne Ruz, l’organitzadora del curs, professora visitant a la UB des de 2006 adscrita al Departament de Filologia Anglesa i Alemanya. Yvonne és sueca, llicenciada en Estudis Hispànics i Suecs per la Universitat d’Estocolm. S’ha dedicat a ensenyar llengua sueca, a treballar amb immigrants i refugiats, a introduir-los en temes d’inserció laboral, etc. També ha estat professora de la Universitat d’Estocolm. A la UB, des que és amb nosaltres, ha organitzat diferents jornades i seminaris sobre personatges com Ingmar Bergman, la lingüista sueca Inger Lindberg i la novel·la negra sueca actual (jornades que, en el seu moment, ja vaig ressenyar aquí mateix).

Yvonne ens va parlar de La religiositat en les obres d’Asa Larsson i de Camilla Läckberg. Va ser una xerrada interessant, especialment per la procedència de la conferenciant i el seu coneixement de la societat sueca. Va aclarir nombroses qüestions al voltant del tractament del tema religiós en les novel·les de les dues autores citades (sobretot d’Asa Larsson, en la producció de la qual la religiositat hi juga un paper més rellevant). Yvonne va matisar diverses inexactituds de les traduccions que, al seu entendre, dificulten la comprensió d’allò que les novel·les pretenen en realitat palesar. També vam veure un fragment de l’adaptació cinematogràfica de la primera novel·la de Larsson, Aurora boreal, que va resultar molt aclaridor.

La segona conferència fou a càrrec de la crítica de cinema i doctora en Filologia Hispànica Sílvia Rins Salazar, que ens parlà de La dama britànica i el mestre francès: Ruth Rendell en el cinema de Claude Chabrol. Com podeu comprendre, la unificació de les meves dues passions em va fascinar. Cine de qualitat, de culte, i novel·la negra britànica d’una de les dames del crim d’aquell país. Magnífic tot plegat.

Sílvia Rins va tenir una actuació brillant i va establir una connexió intertextual molt ben estructurada. Dues novel·les de Rendell, La dama de honor i Un juicio de piedra, adaptades per Chabrol, la segona amb el títol, més simbòlic, de La ceremonia. Marcant els lligams també, molt importants, entre Chabrol i el cinema de Hitchcock, va mostrar-nos quatre fragments de cinema molt ben escollits que van complementar a la perfecció el seu discurs. La dissecció dels personatges i la interpretació del conjunt em van semblar molt interessants. Confesso que vaig aprendre d’allò més.

Bé, negrots, de moment ja teniu la primera crònica. Encara que volgués, no puc dedicar-hi més temps. Però repeteixo: de mica en mica recuperarem tot allò que pugui interessar.

Que passeu un bon dia.