Tal com ja havia anunciat en aquest mateix espai, el passat dia 23 es presentà a Barcelona, a la Llibreria Bertrand, el llibre de Sebastià Benassar Pot semblar un accident, un estudi molt ben documentat sobre la novel·la negra en català dels darrers 10 anys.
La sala era força plena i l'ambient molt disposat a rebre nova informació al voltant d'una qüestió que es troba tan en voga actualment. Pep Blai i Lluís Llort, ambdós periodistes, escriptors i homes vinculats al món de la comunicació, van acompanyar Sebastià en la tasca de presentar el volum. Tots tres, juntament amb la representant de l'editorial, van mostrar molt bon humor i van afavorir la interacció generalitzada, de manera que la presentació va esdevenir inusitadament dialèctica i molt interessant.
Bennasar va exposar la seva opinió sobre la situació del gènere negre en català en l'actualitat. El país està vivint un moment boníssim, s'escriuen moltes novel·les d'una qualitat mitjana més que remarcable. Tanmateix, sempre topem amb la mateixa queixa, que ja va quedar palesa en les conferències de la BCNegra d'enguany: manquen col·leccions especialitzades, manquen iniciatives editorials, manquen facilitats per als creadors, manca un canal de distribució que realment funcioni. Evidentment, la política cultural del país hauria d'apostar per la promoció del gènere. Tenir una literatura normalitzada implica acceptar l'existència de tot tipus de productes, els més populars i comercials també. D'altra banda, potser seria hora de deixar de considerar aquesta narrativa un gènere menor i d'acceptar que, malgrat la pertinença a un model concret, la novel·la negra pot resultar tan interessant com qualsevol altra, aportar força coses i assolir una bona qualitat.
Bennasar aposta per la idea que, en els darrers anys, la novel·la negra ha fet la funció de testimoni i cronista de la realitat dels Països Catalans, dels enormes canvis de la nostra societat. Segurament té raó, atès que, per confegir l'estudi, s'ha empassat 181 obres (si ara no m'erro) de cap a peus. Sembla que, mentre es trobava en procés de redacció, el sofà de casa seva es convertí en una mena de magatzem llibresc, literalment colapsat per una muntanya de negror (això sí, ben nostrada).
Jo he de dir que m'ho vaig passar d'allò més bé, si exceptuem el fred polar de la sala, com de costum sacsejada per onades excessives d'aire acondicionat. Vaig tenir l'oportunitat de xerrar una bona estona, en un ambient de càlida companyonia, amb Jaume Benavente (a la foto de més amunt), autor d'El quadern de Nicolaas Kleen, la primera entrega de les aventures de la policia holandesa Marja Batelaar, que vaig ressenyar fa pocs dies. És fantàstic comentar amb l'escriptor les impressions que et genera la seva obra i que t'expliqui coses passades i futures. No les desvetllaré, però puc avançar que tinc moltes ganes del segon lliurament. Si heu llegit el primer (i si no, a què espereu?), segur que m'enteneu a la perfecció.
També vaig tenir la sort de conèixer Pau Vidal, el responsable del conte negre negríssim que té lloc a l'Institut d'Estudis Catalans i que forma part del recull Crims.cat (també ressenyat aquí). El relat s'intitula Culers morts i tothom que hagi viscut mínimament la realitat de les Oficines Lexicogràfiques de l'IEC s'ho passarà "pipa".
Evidentment, vaig estar molt contenta de xerrar amb Bennasar. Estic seguríssima que Pot semblar un accident esdevindrà un referent magnífic per a l'anàlisi del gènere i que a mi particularment em resultarà de gran utilitat. Així que m'endinsi en la seva lectura, prometo fer-vos-en cinc cèntims. Mentrestant, hem d'agrair que hi hagi gent que normalitzi a casa nostra l'estudi dels gèneres considerats populars, com passa des de fa molts anys a la resta d'Europa i als Estats Units.
Els primers que ens hem de creure que som capaços de conrear tot tipus de literatura som nosaltres mateixos i, per tant, hem de contribuir a la seva expansió també com a lectors. No ho oblideu, negrots. Fins aviat.
