Benvolguts negrots,Avui he visitat Abacus (ja sabeu, matí de dissabte tardorenc), amb la intenció (sana i inofensiva) d'adquirir un parell de llibres per regalar a la meva cunyada, que ha complert anys recentment. He de reconèixer que jo ja en duia una de cap, perquè la negrota Marta em va avisar uns dies enrere (fent-me dents llargues sense miraments a través d'insidiosos SMS) que havia adquirit (en una seva compulsió a la FNAC) la sisena entrega del matrimoni suec, Asesinato en el Savoy. Per tant, no ens enganyem, la meva idea era comprar-lo. Martin Beck forever.
Tanmateix, l'oferta d'Abacus ha superat les meves expectatives. Reposadet a la secció negre, tan tranquil i confiat, m'esperava pacientment...
EL TERCER NESBO, PER FI!!!!!!
El volum que faltava per completar la trilogia d'Oslo (després d'El pit-roig i Nèmesi) i poder assistir a la resolució dels serrells pendents. Veure com Harry Hole atrapa finalment l'odiós assassí de la seva companya Ellen. El llibre, com ja vaig anunciar fa un munt de mesos, s'intitula La estrella del diablo. I ja era hora que sortís.
Quan tot semblava dat i beneït, encara la compulsió ha actuat de nou. Davant dels resignats ulls del Manel, que ja ha desistit del desig de curar-me la malaltia, un volumet primet (no arriba a les 200 pàgines) m'ha vingut a parar a les mans. Es tracta d'una joieta intitulada Los misterios de Madrid i publicada per Seix Barral en edició de butxaca. Pinta bé, bé, bé. L'autor no és un altre que Antonio Muñoz Molina, el qual, com alguns sabreu, m'agrada moltíssim. Amb un finíssim sentit de l'humor (no me n'he pogut estar i ja he devorat el primer capítol) teixeix una divertida i fantasmagòrica història detectivesca que fou publicada per entregues a El País al llarg de l'estiu de 1992.
Ja em direu, negrots: davant d'un llibre que ha fet el mateix recorregut que els millors fulletons del segle XIX, jo, l'Anna Maria, m'hi podia resistir? Oi que no?
Total, que estic exultant amb la meva aventura. Llibres i llibres que arriben. Llibres i llibres que s'acumulen!!!!! 
Suposo que aquesta nit hi haurà enrenou. Encara no m'he atrevit a desar-los a la lleixa d'espera. Però no patiu, negrots, de tot en sereu puntualment informats. Com sempre.
Estic llegint-me alhora la del Nesbo (en e-llibre) i, seguint el teu savi consell, la de la Solana (en papeeeeer!).
ResponEliminaEl noruec ja n'ha publicat alguna més, així que no tinc gaire clar si el resoldrem, l'assassinat de la companya, a la tercera. En Prince, tan pervers com sempre i més.
No fotis. Jo ja no puc més de la impunitat del malvadíssim. Però no era una trilogia?
ResponEliminaI que callat això del e.llibre! A veure si una tarda d'aquestes el portes i me l'ensenyes!
T'agrada, la Solana?
Petonets, negrotísssima.
La Solana, ves. Em posa una mica nerviosa la família de la inspectora, en teoria estrambòtica, però carregada de tòpics d'allò més suats; no li veig la gràcia enlloc, ho trobo tot plegat massa políticament correcte. Em sembla que tinc massa presents les novel.les anteriors i aquí, és clar, hi ha una certa voluntat de canviar el xip i anar per una altra banda. De tota manera, el llibre es fa llegir.
ResponEliminaÉs la mateixa sensació, aquesta d'artefacte correcte però de vol gallinaci, que em va produir l'última de l'A. Giménez Bartlett. Serà que la Norma Forester em recorda massa la Petra Delicado.
ResponEliminaNo, no fa gràcia en aquest sentit. Però la lectura a mi sí que em va enganxar. Evidentment, no arriba, com ja vaig dir a la ressenya, a l'histrionisme dels bessons. Veig clara la voluntat d'anar per un altre camí. Em sembla que també ho dic a la ressenya. Tanmateix, jo diria que cal donar-li una oportunitat. Pensa que aquesta novel·la la va fer per presentar-la al premi Crims de Tinta, creats expressament per lloar els mossos d'esquadra. Amb això ja està dit tot. De tota manera, a mi la monja sí que em fa molta gràcia.
ResponEliminaNo dic que no tinguis raó, però jo, que venia de la P.D.James, vaig divertir-me.
Saps que no he llegit mai Petra Delicado?
Una cosa que m'he deixat. A mi la novel·la em va produir tota la impressió de ser com la introducció d'una sèrie, de manera que els personatges suposadament han d'anar creixent.
ResponEliminaD'altra banda, l'àvia sorda em recorda la Sinforosa del Saldoni i la Margarida. És clar, és un tòpic. Però un tòpic que a mi m'encanta, perquè entronca amb la "deformitas" clàssica i amb un munt de personatges dels meus sainets!
Que bo això dels premis dels mossos! La Petra Delicado és una mica més gran que la Norma, però també respon a l'arquetip de dona moderna en un ambient dominat per homes, que intenta combinar la vida professional amb una família un pèl -però una mica menys- peculiar. El millor és el seu ajudant, el Fermín. I a l'últim llibre -El silencio de los claustros-, de monges, en trobaràs un munt!
ResponEliminaJo havia vist algun capítol de la sèrie televisiva. El Fermín el feia el Santiago Segura. I l'Anna Belén la Petra. Però no m'agradava gaire.
ResponEliminaQuin luxe tenir lleixa d’espera, ho dic per l’espai que això representa.
ResponEliminaJo també he sortit, camí de les sardanes i altres actes de la Mercè, ple de bones intencions per a comprar llibres però, malauradament, m’he quedat sense acomplir el desig.
Ostres, vaja.
ResponEliminaNo et pensi que casa meva és gran. No ho és gens, però hi ha llibres arreu.
A mi se m'acumula la feina lectora. Ara acabo de parar de llegir un llibre que es diu "El pou", que ja porto molt avançadet... hehehehe.
Per cert, tens idea de quan serà la presentació?
Visitar una llibreria de Barcelona en un matí de dissabte tardorenc... Ai, com m’agradaria i quants records em venen!
ResponEliminaPetonets.
Ai, ja m'ho imagino, estimada Shaudin. Però tu tens Robarts a tocar de casa, no te n'oblidis. Que s'hi viuen aventures sense precedents!
ResponEliminaHo sento Anna, encara no m'han donat dia. T'ho diré tan prompte com ho sàpiga. Veig que s'està allargant.
ResponEliminaDonç jo he anat a comprar un regal i roba per mi. Per sort aquest cop ho he pogut liquidar-ho tot en un día. La compra de llibres ja fa uns dies que la vaig fer i ara tinc cua al racó de cava de llibres. Aviat però, hauré d'anar a fer una pasejada per les llibreries, quan sols en queden un ó dos, sembla que en cridin per avisar que estan sols i tristos, que necesiten sang nova. No és broma, espero no estar-me grillant, eslcar que ja fa moooolt temps que en passa.
ResponEliminaNo, no t'estàs guillant, Gemma. Ja fa temps que tinc clar que els llibres tenen vida pròpia.
ResponEliminaNo pateixis, Jordi. Al contrari. Jo l'acabaré i aniré preparant el discurs. Més aviat t'ho preguntava en el sentit contrari, per no haver de córrer ni patir. De tota manera, com et vaig dir, he avançat motl.
Gràcies a gent com tu, el negoci del llibre no morirà mai!
ResponEliminaTens raó. Vist així no sé perquè donar tantes voltes a l'e.llibre.
ResponEliminales compulsions criminals en format llibre són un plaer immens. Jo em vaig llegir el darrer del Martin Beck d'una rebolada. Ara estic acabant el del Mankell, "el retorno del profesor de baile", i està molt interessant...mmmmmm! a la lleixa de les esperes hi tinc un altre d'en Mankell i un tirallonga de crims per resoldre... ai quin plaer més gran anar a la FNAC o a l'Abacus i remenar, mirar, olorar, acaronar...
ResponEliminaEts una negrota amb totes les de la llei, Marta. Malgrat les insidies via SMS.
ResponElimina