Avui va de sons

Després d’haver recollit un bon nombre de topoi relacionats amb situacions, personatges, arguments i trames, “A l’ombra del crim” encara tenia una assignatura pendent, un tema força significatiu en l’imaginari del terror. Estic parlant del so. No cal dir que el sentit de l’oïda és capaç de disparar les nostres alarmes amb una gran intensitat. La por irracional pot sorgir amb un petit estímul auditiu. Després, la capacitat humana de la suggestió o de l’elucubració ja s’ocupa de la resta.
La literatura i el cinema estan farcits d’aquests llocs comuns. I, per més recurrents que siguin, acostumen a funcionar a la perfecció. Serveixen per donar-nos la pista d’allò que succeirà després. Ens poden desconcertar o fins i tot enganyar (o desconcertar i enganyar els personatges de la ficció). A voltes, simplement ajuden a aconseguir el marc idoni (sovint esperat pel lector o l’espectador) per al desenvolupament de la història. Però, en qualsevol cas, solen resultar tremendament efectius.
Tot seguit vull detallar alguns d’aquests sons, esperant que vosaltres, negrots, n’afegireu més a la llista. Hi confio, ja que és impossible que els reculli tots.
Mentrestant, allà van uns quants. Con veureu, en ocasions es troben estretament lligats a alguns dels personatges típics o situacions conegudes de les quals ja hem parlat.

Els sons d’una tempesta, sobretot els trons inesperats.
El vent que bufa entre els arbres.
Miols de gat / udols de llop o de coiot en la negra nit.
La veu repetitiva del mussol en el silenci nocturn.
Renills de cavalls inquiets (sense motiu aparent).
El xerric de portes que s’obren i es tanquen.
Gronxadors que fan nyec nyec sense que ningú no els mogui.
Aixetes que gotegen amb insistència monòtona.
Murmuris de veus en la foscor, normalment inintel·ligibles (si són de criatures, por al quadrat).
Sorolls que provenen de les golfes en les cases antigues (poden ser cops o sensació que algú arrossega quelcom).
Cops a parets, sostres o portes.
Soroll de passes en escales, passadissos o en la mateixa habitació fosca on hi ha el personatge.
Riallades sinistres (normalment femenines) i llunyanes.
Inesperats crits de terror (també solen ser de dona, vés per on).
Arrossegar cadenes (només pel tema fantasmes i a aquestes alçades fa més aviat gràcia).
El tic tac d'un rellotge de paret, per no parlar de les campanades que ressonen, sobretot a les 12 de la nit, hora de sortida de bruixes i altres éssers sobrenaturals.

Música de procedència incerta (pot ser vocal o instrumental, normalment un piano). De vegades, també pot ser un gramòfon/tocadiscos amb una cançó inquietant que es repeteix.

En fi, negrots. Sola en la quietud del meu menjador a aquestes hores de la nit, ja m’he torturat prou. Abans de sentir algun so que em posi els pèls de punta, com ara els miols de la meva gata demanant paté, us deixo per avui.
No us oblideu de fer-nos cinc cèntims de les vostres aportacions.
Ah, i que passeu molt bona nit. Si podeu...