Més llocs comuns: quina passada!

Alguns negrots heu demanat més llocs comuns (oi, Marta?) i, com que n’hi ha, allà va la tercera entrega. Espero que sigui l’última, perquè això ja sembla la història de mai no acabar.
En qualsevol cas, som-hi:

-Els instituts, universitats, hospicis, internats i residències d’estudiants: no sé com m’havia pogut oblidar aquests llocs tan paradigmàtics, on sovint es cometen crims en sèrie i els nois i noies van desapareixent un darrere l’altre. Molts cops els millors amics dels "protes" (els que semblen més inofensius) són els dolents.

-El perseguit que entra al seu cotxe i, quan s’imagina salvat, l’assassí és al seient del darrere.

-Llocs terribles: les gasolineres en paratges semidesèrtics i els motels “cutres” amb llums de neó (normalment els recepcionistes van amb samarreta imperi i miren la tele). Aquí s’ajunta la por amb el fàstic.

-Gossos i llops que ensenyen les dents amenaçadorament. Aquest recurs apareix quan menys t’ho esperes. De vegades amb poca lògica.

-Ui, un altre lloc oblidat: esglésies i catedrals. El tema religiós m’agrada molt com a recurs negre. Trobo que té glamour, malgré tout. Per tant, no hem d’oblidar els conflictes de tota mena de capellans i monges. La truculència pot ser extrema.

-Foc. No n’hem parlat gaire, però els incendis també juguen un paper important. En ocasions, són incendis del passat que han deixat traumes en policies o en assassins. També hi ha un tipus d’assassí psicòpata que comença la seva carrera matant animals domèstics (els gats solen rebre molt) i incendien les cases amb els pares dintre.

-Escena típica: protagonista femenina (guapa i amb professió liberal o relacionada amb la llei) que sap cuinar. Talla verduretes a la cuina de casa i se sent observada. És de nit. Quan es gira, no veu res. Però en realitat hi ha algú a l’exterior que la va resseguint de finestra en finestra (pel que fa al plat que cuina, hi ha la variant espaguetti).

-Criminal, assetjador o voyeur que mira amb prismàtics des d’un lloc no llunyà. Truca per telèfon a la víctima i, perquè no hi hagi dubtes de la proximitat, li diu com va vestida.

-Illes deshabitades i fars solitaris. Són indrets de difícil accés. Només hi va un vaixell de tant en tant (un cop a la setmana, normalment). O una avioneta. Sigui com sigui, fa molta por, perquè la solitud és un dels motius de terror més grans. Amb tot, em sembla que aquestes illes en la vida real no existeixen.

-El tema neu i esquís també funciona força bé. Solitud al fred. Cabanes aïllades a la vora de llacs (a voltes els llacs tenen gent morta a la profunditat de llurs negres aigües).

-Saunes que no s'obren i vestuaris (gimnàs, escola, universitat). Com és que els protagonistes sempre es queden sols?

En fi, que la cosa no s’acaba, segons sembla. Però no puc allargar més aquest article, que es farà feixuc de llegir. Com sempre, us demano més tòpics, negrots.

I a veure com rematem el tema. Quina passada!