Em plau anunciar la guanyadora del joc literari organitzat per aquest bloc el passat dia 5, que consistia en trobar un principi per al famós Final per a un conte fantàstic.
Agraeixo als negrots participants el seu interès. Vull reconèixer públicament que totes les contribucions són força imaginatives. Tanmateix, crec que l'inici més poètic i suggerent pertany a la Lurdes Estruch.
Com que l'ha escrit en català, m'he permès la llibertat de traduir la versió de Final para un cuento fantástico que jo havia penjat i que serví de base per a aquest exercici literari.
Com en tot concurs d'aquestes característiques, el premi consisteix en la publicació del relat guanyador. Per tant, negrots, ja en podeu gaudir tot seguit.
ENHORABONA, LURDES.
PRINCIPI PER A UN CONTE FANTÀSTIC
Acabaven de sortir de la sala de festes on s'havien trobat per celebrar, enguany, el Carnaval. L'Home hi havia anat tot sol, fruit d'un rampell eixelebrat en despertar de cop al son de la suau si bé alhora vertiginosa cadència del "Danubi blau". I s'hi va apropar tal qual: amb camisola de dormir i estrenyecaps.
Es va fixar de seguida en la Noia: era alta, esvelta, i anava abillada de Scarlett O'hara: amb la mirada fulgurant, ferma, despòticament sincera. Van dansar i dansar, sota l'ardència de la claror de la lluna penetrant a cor què vols pel finestral.
A la mitja part van decidir sortir a refrescar-se i a prendre un pastís i una absenta."Sé d'un lloc que en trobarem de saborosa...", va dir la Noia. L'Home es deixà conduir. Ella el guiava per carrerets i carrerons del barri gòtic, a Ell li semblava de no acabar mai de parar de dansar en rodó, a ritme de vals.
Fins que...
Van entrar en un edifici a les fosques, inundat de silenci. Eren a dins, però no van veure ningú.
- Si que és estrany –digué Ella avançant amb cautela- quina porta més pesada!
S’hi acostà per tocar-la. Mentre parlava, la porta es tancà sobtadament, amb un cop sec.
-Déu meu! –digué l’Home- Em sembla que no té maneta per aquest cantó. Ens han tancat a tots dos!
moltes gràcies, guapa! : I també per haver-ne traduït el peu fonamental, i per haver-ho fet d'una manera que hi encalça tan bé...
ResponEliminapetonet.
De res. He estat imparcial. Tots sou amics, fins i tot hi havia el meu germà.
ResponEliminaPetons.
Felicitats, Lurdes!!
ResponEliminamoltes gràcies, Teresa... estic contenta, m'ha fet molta gràcia, i emoció.
ResponEliminapetonet a totes 2.
Enhorabona Lurdes!!!
ResponEliminaFelicitats, Lurdes! T'ho has ben merescut. Però un altre dia no em guanyaràs pas. Faré tots els possibles!
ResponEliminaPrometo organitzar-ne més. La veritat, Narcís, és que el teu era el segon. El finalista. La Lurdes ha guanyat perquè crec que ha sabut aconseguir un ambient més misteriós, més adient amb el gènere.
ResponEliminaPetonets.
moltes gràcies, Shaudin! petonet.
ResponEliminamoltes gràcies, Narcís, m'apunto el repte!
ResponElimina(igualment ens assemblàvem una mica temàticament: tots 2 anàvem de ballaruga, hehe...)
Anna: però tb fa una mica de riure, diria (t'imagines ballant la Scarlet O'Hara i un quasi-insomne de l'estrenyecaps?).
ResponEliminaa l'hora d'anar escrivint mirava de tenir present la cosa gòtica i també que havia de ser breu.
i tb em va anar sortint actualitzat, potser: "enguany", "barri gòtic". per això just haver-lo acabat et vaig anar a dir que era una llegenda urbana...
un petó ben fort, guapa! (i bon estiu..., aquí fot una calda que un hi queda sobreixit...)
aquí també fa calda, insuportable. Sí, Lurdes, jo vaig riure quan ho vaig llegir. Però tot plegat queda molt bé.
ResponEliminaTongo!
ResponEliminahe sigut de les últimes..però es que no dono a l'abast el mes de Juliol, encara haig de repassar amb mes calma.. però lo llegit es "FANTASBULÒS"..
ResponEliminaquines escriptores tinc al "meu" feis....
estimo i moltttt!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=rg4imtoTMLg
ResponElimina(hi he pensat de seguida i no me n'he sabut estar.)
Hahahaha. Curiosa associació d'idees. Vés per on!
ResponElimina