Avui recuperem el gust pels textos clàssics de veritat. Amb aquest breu conte de Petroni (quasi amb tota seguretat autor contemporani de Neró), introdueixo un tema que encara no he tractat en aquest bloc, però que tard o d'hora tindrà un espai. Mentrestant, delecteu-vos amb el text, que us transcric íntegre i que ni tan sols no us heu d'esforçar a cercar. Que el gaudiu, negrots! *
El lobo
Logré que uno de mis compañeros de hostería -un soldado más valiente que Plutón- me acompañara. Al primer canto del gallo, emprendimos la marcha; brillaba la luna como el sol a mediodía. Llegamos a unas tumbas. Mi hombre se para; empieza a conjurar astros; yo me siento y me pongo a contar las columnas y a canturrear. Al rato me vuelvo hacia mi compañero y lo veo desnudarse y dejar la ropa al borde del camino. De miedo se me abrieron las carnes; me quedé como muerto: Lo vi orinar alrededor de su ropa y convertirse en lobo.
Lobo, rompió a dar maullidos y huyó al bosque.
Fui a recoger su ropa y vi que se había transformado en piedra.
Desenvainé la espada y temblando llegué a casa. Melisa se extrañó de verme llegar a tales horas.
-Si hubieras llegado un poco antes -me dijo- hubieras podido ayudarnos: Un lobo ha penetrado en el redil y ha matado las ovejas; fue una verdadera carnicería; logró escapar, pero uno de los esclavos le atravesó el pescuezo con la lanza.
Al día siguiente volví por el camino de las tumbas. En lugar de la ropa petrificada había una mancha de sangre.
Entré en la hostería; el soldado estaba tendido en un lecho. Sangraba como un buey; un médico estaba curándole el cuello.
* només l'he trobat en castellà
dolorós i tendre....
ResponEliminaara vaig a netejar-me les dents, per treure'm aquest regust de sang....
pobre llop, pobretes ovelles, pobre soldat.....
No està malament.
ResponEliminaés ben bé una maledicció, la licantropia.
Em sona força aquest text. Em sembla que el vaig llegir alguna vegada fa molts anys.
ResponEliminaTrobo que és una bona idea anar als clàssics, i ben clàssics en el cas d’aquest relat. Ens dóna una idea d’on ve tot plegat i com les històries han evolucionat. Ho trobo molt interessant.
I, per cert, la imatge que has posat és encara més espaordidora que la història. Ai, quina por!
Una abraçada,
Shaudin
Home, sempre m'agrada anar mantenint un cert to en el bloc. Per això he anat parlant de tants autors importants i clàssics. En aquest cas, evidentment, clàssic amb majúscules.
ResponEliminaI el tema de la imatge, és allò que parlàvem al Fil d'Ariadna. M'agrada intentar que sigui un bon complement.
Gràcies, Shaudin. I gràcies a tots.
Hola, Anna Maria!
ResponEliminaEl relat m'ha fet pensar d'on deu venir el mite de l'home llop i la seva antiguitat. I per què el llop?
Molt misteriós, tot plegat!!
Gràcies per recordar-nos aquest clàssic. Prova que les llegendes i històries colpidores com aquestes no passen mai de moda.
Petons!!
Faré una entrada sobre això, però m'haig de documentar bé per remuntar-me als orígens. De moment, he avançat aquest tastet.
ResponEliminaD'alguna manera, però, l'antiguitat demostra allò que sempre explico als alumnes. No hi ha res nou sota el sol. Tot està inventat i tot es reinventa constantment. Em sembla magnífic. La interconnexió de l'obra d'art, la intertextualitat de la literatura.
Gràcies, Teresa.
Els clàssics cal tenir-los sempre presents!
ResponEliminaConstants del mite: lluna plena, apartar-se dels vivents (cementiri), rites astrològics, potència sexual (orinar)i força sobrehumana, violència i sang. Bosc.
ResponElimina¿Temor de l'animalitat que nia en les nostres profunditats (cementiris o boscos)? ¿L'allò (id) freudià que obeeix a un impuls incontrolat per la raó i que ens pot agafar a tots, a uns més que altres? Va per aquí? ¿No és casualitat que els mites més antics de l'home llop es situïn a l'Arcàdia, lloc d'antigor o símbol de la instància primitiva humana?
Text molt interessant.
Com la teva resposta, Narcís. Ja et consultaré en el moment que escrigui l'article definitiu sobre la licantropia.
ResponEliminaPetons.
Estic completament d'acord amb el Llaudal. Afegiria només que l'home sempre s'ha sentit atret pel llop i la licantropia, perquè d'alguna manera s'hi veu reflectit, emmirallat i a sobre el tem i el venera, atesa una estructura social (almenys en altres temps) molt propera als humans
ResponEliminaMolt atractiu!
ResponElimina