Avui no hi ha problema. Res a justificar. Sant Jordi mata l'aranya i l'Anna Maria (o sigui, jo) viu amb intensitat la diada més bonica del món. La celebració s'ho mereix. Primavera, roses, colors, música. I llibres, munts de llibres. A més, llibres que omplen les bosses a pleret i sense sentit de culpa (meva, s'entén, no d'ells).
No fa falta escriure articles queixant-se de la malaltia compulsiva. No fa falta justificar la negror. Per no caler, no cal ni témer els llibres de la lleixa d'espera.
Fins i tot ells saben que el dia és especial. Tenen clar que no hi ha res a fer, per més que protestin. Així que un cop l'any es tornen generosos i firmen una treva. Accepten, sense que serveixi de precedent, d'oferir una recepció agradosa als volums nouvinguts.
En pau i harmonia, doncs, la llista resta inevitablement augmentada cada 23 d'abril. Ara us detallaré amb amabilitat, perquè aneu obrint boca, les noves adquisicions (deixo de banda les que no són negres, perquè no tenen res a veure amb aquest espai criminalot):
L'hipnotitzador, de Lars Kepler (segons diuen, "la nova sensació mundial de la novel·la policíaca sueca"). "Sueca", pensarà algú. Però què coi fas, Anna Maria? Filla meva, que n'ets d'original! I tindrà raó, la novel·la sueca ens ha envaït.
El enigma de la calle Calabria, de Jerónimo Tristante. Es tracta del tercer lliurament de les aventures del detectiu barceloní Víctor Ros, ambientades a finals del segle XIX. No he llegit les dues primeres entregues, però aquesta, a priori, fa molta patxoca, la veritat.
I de moment res més, negrots nostrats. Dos títols a afegir que, com sempre, prometo comentar-vos amb deteniment quan els arribi l'hora.
Mentrestant, una forta abraçada de Sant Jordi i que acabeu de passar un bon dia!
Una bona Diada de Sant Jordi a tu també, Anna Maria.
ResponEliminaAvui jo també em sento sense cap mena de sentit de culpa per comprar llibres. Ara mateix me’n vaig a comprar-los, aquí a Toronto, és clar.
Shaudin
Doncs ja em diràs què has comprat, bonica. I no me n'oblido que tinc pendent passar pel teu bloc, però és que he estat més de 24 hores sense Internet. Demà no hi faltaré. Petons.
ResponEliminaHa, ha, haa! Un petonet a la lleixa dels llibres en espera, perquè estiguin més contents i tranquil.lets!
ResponEliminaHola, Anna Maria!!
ResponEliminaGràcies per aquest parell més de títols que aviat cauran...jeje....
Com et deia ahir vaig comprar i regalar llibres comentats al blog: Les dues de l'Asa Larsson, en català: aquests els vaig regalar al meu fill i a la jove, així el llegeixen un darrera de l'altre!! Per cert que la meva jove Mar és una negrota de les bones i ja ha entrat al teu blog a tafanejar!!
També vaig comprar "El veredicte de llautó" d'en Connelly, "Records d'una altra vida", el que estàs llegint ara, de la Higgins, i he encarregat el de George Simenon "Set creus en un quadern".
Ara falta llegir!!!
Petons i fins aviat!!
Gràcies, Teresa. M'encanta saber que algú pot utilitzar la meva modesta opinió. També me n'alegro que la Mar visiti el bloc. Que no dubti a escriure o a preguntar, que ja la considero negrota.
ResponEliminaTots els que dius, tret del que estic llegint ara, del qual només porto unes 50 o 60 pàgines, estan força bé. Són diferents els uns dels altres. "Set creus en un quadern" ja em sembla un clàssic. I "El veredicte de llautó" és més aviat un thriller judicial, com una d'aquelles pel·lis americanes d'advocats amb intriga inclosa. Asa Larsson, ja saps, estil sueca amb amor animalista incorporat. En fi. Molt bé. No crec que us decebin. Petonets, meganegrota.
Ara rellegeixo i veig que sembla que la que estic llegint ara no m'agradi. Evidentment, el que vull dir és que encara no puc opinar. Malgrat tot, comença força bé.
ResponEliminaPilar, traslladaré els teus records a la lleixa d'espera. Però no et garanteixo que es calmin. En general, són molt impacients. A la nit fan un enrenou que Déu n'hi do.
ResponEliminaBona diada a tothom!
ResponEliminaLlibres, roses, primavera i molt amor!
Bé per la disposició quadribarrada! Com la dels pastissos que he vist aquests dies en algunes botigues i que prometen més que les coques amb sobrassada de fa uns anys.
ResponEliminaTampoc no he llegit res d'aquest Tristante. Googlejo i veig que a) no és un pseudònim i b) que cuida molt l'ambientació de les seves novel·les al XIX. Ja ens ho explicaràs, que a mi em pica la curiositat.
Evidentment, Maria. Segurament serà la pròxima. Jo també estic força encuriosida.
ResponEliminaespero que passsessis una bona diada!
ResponEliminaHe comprat una pila de llibres de literatura juvenil, contemporanis i clàssics, com ara l’últim de la Helen Dunmore –The Crossing of Ingo– o un de H.G. Wells –The Time Machine–. Entre els llibres per a adults hi ha el de Åsa Larsson, Sun Storm (ara no me’n recordo del títol en català), que vas recomanar (n’has recomanat ben bé dos d’aquesta escriptora). Sembla que a Catalunya i a Europa en general té molt èxit, però al Canadà no és gaire coneguda. D’altres que havies recomanat no es troben, aquí.
ResponEliminaUna abraçada literària,
Shaudin
Estic convençut que la lleixa i els seus trempats i diversos habitants aquesta vegada et perdonarà. Segur!
ResponElimina