Avui és 6 de gener i han passat els Reis d'Orient. I, com que són màgics (això ho sap tothom), estan perfectament informats de la meva compulsió. A més, el fet que la compulsió sigui negrota, li fa una especial gràcia a en Baltasar, el qual m'ha confessat privadament que és "forofo" d'aquest bloc. Total, que en una diada com aquesta, jo tenia tots els números que em sobrevingués l'allau de llibres negres que m'ha sobrevingut.El més curiós és que (agafeu-vos a la cadira) tots pertanyen a les aventures del comissari Guido Brunetti, al qual, curiosament, encara no li he dedicat cap article.
Amb les històries de Brunetti, sorgides de la creativitat de l'americana afincada a Venècia Donna Leon, em passa una cosa que mai no falla: m'hi sento còmoda des del instant que les començo. No sé si són d'extrema qualitat, però a mi m'agraden força. També m'encanta l'ambient de la ciutat, que, per desgràcia, no he visitat mai.
Fins ara he anat llegint la col·lecció per ordre rigorós i avui me n'han caigut 4 dels que em faltaven: El peor remedio, Amigos en las altas esferas, Piedras ensangrentadas i La chica de sus sueños. També tinc l'últim, L'altra cara de la veritat, que em va regalar el meu cosí Ramon per al meu aniversari i que estava fent cua esperant que arribessin els títols anteriors. Encara me'n falten, però un ocellet m'ha promès anar-los a buscar tots de cop a la llibreria. Llavors, negrots, si vull podré passar-me tot l'any a Venècia.
Vés per on!
Visca els reis!
ResponEliminaHauries de dir als reis en properes ocasiona que et portin les traduccions al català, a part de fer país, en general i en la meva modesta opinió, són millors!
ResponEliminaA mi m'agraden molts els llibres del Guido Brunetti.
A mi també.
ResponEliminaSembla que els Reis no han trobat a la llibreria visitada els títols que em faltaven en català.
De tota manera, arriba un moment que tot ho tinc barrejat i que ja no recordo en quina llengua he llegit cada llibre. Això també em passa amb alguns del Wallander.
En el cas Wallander, algun cop per economia he optat pel castellà, perquè l'edició de butxaca és molt barata i Tusquets n'ha tret una en castellà i en català no. Pel preu d'un exemplar dels altres, n'agafaves tres.
O, també, per impaciència, com em va passar amb el Nèmesi del Jo Nesbo o precisament amb el darrer Wallander.
Però en general, ja ho saps, en català sempre.
El que passa és que avui n'han caigut 4 de cop.
Ai, negrota Anna Maria, que al pas que vas et quedaràs sense ulls de tant llegir! És enveja sana, eh? Perquè de fa temps que tinc aparcada la lectura... bé només llegeixo sobre economia, que va relacionat amb els meus estudis... Però quan acabi ADE aquest any, si tot va bé..., m'empatxaré a llegir i a la primera porta que trucaré serà a la teva, estiguis aquí o a Venècia, per demanar-te recomanacions.
ResponEliminaUn petonàs ben fort!
Gràcies, Carolina, per la visita.
ResponEliminaNo et pensis, ja em fan mal els ulls de tant en tant.
Hola Anna a mi també m'agraden força els llibres del Brunetti, hi tinc tota la col.lecció. La mare també els llegeix així que el Guido és com un més de la familía
ResponEliminaPer cert també hi han alguns titols portats al cinema: "Piedras ensangrentadas" "Acqua alta" "Amigos en las altas esferas" "El peor remedio" "Jusiticia Uniforme" "Muerte en un país extraño" "Muerte y juicio" "Nobleza obliga" "Pruebas falsas" "Un mar de problemas" y "Vestido para la muerte"