dissabte, 21 de novembre del 2009

Compulsió sabatina


Com aquell que és ludòpata i té prohibida l'entrada als casinos, així jo hauria d'estar proscrita a les llibreries. Perquè, nois, és evident que no tinc remei.

Avui he tornat a Abacus, amb la intenció d'adquirir uns regalets per a la meva neboda (va complir set anys fa poc i encara no l'he vista) i un llibre per a la meva amiga Loli, a la qual visitaré demà i també celebra aniversari.

L'establiment bullia de gent. Els dissabtes hi organitzen jocs i activitats infantils i era ple de gom a gom de criatures i pares. Jo he avançat amb cautela, aliena a l'enrenou i només atenta a mi mateixa, desoint la crida insistent de taulells i lleixes. He triat els regals de la nena, mantenint-me com una senyora compradora indiferent. Fins aquí tot bé.

Després, amb prevenció absoluta, m'he acostat a la taula de les novel·les per a adults. La primera sensació ha estat descobrir que ja tenien a la venda el llibre de la Marató de TV3. Val, d'acord. Adquisició solidària. Cada any la faig. Res a dir.

Però el desastre ha esdevingut immediatament. Un munt de portades de tots els colors i mesures. Un munt d'ofertes que em cridaven com las sirenes al pobre Ulisses. Total, la compulsió ha sucumbit a dos nous títols.

El veredicte de llautó (Michael Connelly). Crec que a la meva amiga Maria li agrada força l'autor, si no vaig errada. I Set creus en un quadern, d'un clàssic dels clàssics, Simenon. El primer m'ha temptat per la novetat. El segon, per la pàtina del temps i perquè l'acció té lloc a la meva estimada ciutat de París.

Total, ja veieu com estan les coses. I això que encara no he passat el tràngol de portar-los a la pila d'espera. Només de pensar com es posaran els altres, m'esgarrifo tota.

4 comentaris:

  1. A mi també em passa... vas per un llibre en concret i sempre en surts amb més! i això que en tinc una pila de pendents... Ai, les compradores compulsives...

    ResponElimina
  2. Judit, crec que hauries de tirar enrere per entendre l'article d'avui, perquè ja n'hi ha d'altres en aquest bloc sobre la "compulsió criminal". Jo no sóc en general una compradora compulsiva (tot i que m'agrada anar de compres, no t'haig d'enganyar), però amb els llibres és una bogeria. En tinc un munt fent cua i mai faig net. I ja els he convertit en els meus contes i aquí al bloc en uns personatges amb vida pròpia que remuguen, rondinen i s'enfaden quan en compro de nous.
    Crec que si comences pel començament, et farà gràcia.
    Una abraçada,
    Anna

    ResponElimina
  3. Estàs realment malalta, pobrissona...

    ResponElimina