Però aquesta tarda, quan passava per davant de l'armari de llibres del passadís (té portes de vidre), alguna cosa m'ha cridat l'atenció. I podeu creure'm. No estic muntant una ficció retòrica. Ha succeït de veritat, segurament perquè el meu cervell, encara que sigui de manera inconscient, busca a tot hora algun text interessant per a aquest espai negre.
El cas és que els meus ulls, de sobte, han topat amb un petit volum que de seguida ha despertat els meus records. Una història inquietant -i encara més perquè recrea un fet real- que devem a la ploma magistral de Truman Capote. Jo, que vaig llegir A sang freda essent massa joveneta -la qual cosa indubtablement m'ha marcat per sempre-, recordo que vaig començar el relat amb una certa recança. Tanmateix, al cap de poca estona ja em sentia enganxada irremissiblement.
El seu títol és Ataúdes de artesanía. Una novel·la breu o un conte llarg (en la meva edició té 80 pàgines) que a la xarxa he trobat en diverses llibreries virtuals a un preu irrisori. Avui no tinc un enllaç (o, si més no, la recerca no ha estat fructífera) per recomanar-vos la lectura en pantalla. Però, sincerament, no deixeu passar l'ocasió de fer-vos amb aquesta petita joia.
No vull explicar res de la història. Només us diré que el final és magnífic. També us puc assegurar que estem parlant d'una veritable perla del gènere negre. Si algú de vosaltres l'ha llegit, seria bonic que aquest bloc servís per exposar opinions.
De qualsevol manera i afortunadament, la meva compulsió s'ha resolt avui amb aquest petit article. No m'ha calgut anar de llibreries. I no patiu, negrots, tinc tants llibres a casa, que aquesta situació es pot produir més d'una vegada.
Molt bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada