Thanatopia, de Rubén Darío

De la mateixa manera que dies enrere vam parlar d'Allan Poe, Cortázar o Highsmith, avui li ha tocat el torn a Rubén Darío.

Tots sabeu que "A l'ombra del crim" té la voluntat d'acostar als negreferits no només les notícies i novetats que vagin sorgint, sinó també el record dels autors clàssics que han conreat en un moment o altre el gènere negre, fantàstic o de terror.

Rubén Darío (Nicaragua, 1867-1916) és conegut bàsicament per la seva poesia, a hores d'ara en certa manera menystinguda i titllada d'excessivament banal. Com si la marcada preocupació modernista per la musicalitat i el ritme li restessin profunditat de contingut. No cal dir que no comparteixo aquesta classe de judicis. No hi ha res pitjor que caure en el greu pecat de l'anacronisme. En l'error d'avaluar les obres del passat amb la mirada del present.
Sigui com sigui, hi ha una part de la figura de Rubén Darío força desconeguda entre el gran públic i que avui em ve de gust reivindicar. Es tracta de la seva faceta de contista, de narrador en prosa. Darío va escriure molts relats breus, quasi tots de caràcter fantàstic i de terror, sens dubte continuadors del camí iniciat per Allan Poe. Són històries imaginatives i terrorífiques, amb fantasmes, vampirs i altres personatges propis del gènere. I l'escriptor ens els presenta, a més, amb el seu estil particular i plàstic, molt suggeridor.

Em sembla interessant per als seguidors del gènere la immersió en els precursors dels autors actuals. Per això aquesta nit us recomano Thanatopia, que podeu llegir pitjant l'enllaç que copio tot seguit. No és un conte llarg, no patiu. Es llegeix en un sospir. I mireu de fer-ho, com vau fer amb Allan Poe, pensant en el moment de la seva escriptura. Jo crec que us encantarà.

Tornaré, negrots.

http://www.yoyita.com/Thanatopia.htm