Continuant amb la idea de potenciar els clàssics del gènere, avui he decidit recordar Patricia Highsmith. Escriptora americana, nascuda a Texas el 1921, va morir a Suiza l'any 1995. La seva obra, reconeguda arreu del món, ha estat motiu de memorables pel•lícules, com Estranys en un tren o El talent de Mr. Ripley.
La literatura de Highsmith sobrepassa el límit del gènere negre. Les seves incursions en el relat psicològic eleven la intriga i el misteri a una categoria superior. Els seus personatges estan plens de matisos, sovint torturats i impulsats per motivacions pregones. Els lectors no sempre assistim al desenvolupament de les seves històries des de l'angle suposadament correcte. En ocasions, la identificació amb el conflicte ens mena a situar-nos en un punt de vista inusual. Innovadora i intel•ligent, la producció de Highsmith és sens dubte cabdal dins d'allò que s'ha anomenat "thriller psicològic", gènere molt en voga a mitjan segle passat.
Particularment, Highsmith em sembla magistral en el conreu del relat curt. Recordo ara mateix una història que em va deixar ben sobtada, L'observador de cargols, la qual, si no l'heu llegit, us recomano vivament. Tanmateix, avui vull comentar una altre conte, La tortuga, que ara tenim la sort de poder llegir amb immediatesa gràcies a Internet. Al final d'aquestes línies us copiaré l'enllaç. Es devora en pocs minuts. Per tant, no hi ha excuses que valguin.
A La tortuga -conte del qual, òbviament, no en desvetllaré l'argument- el lector pren partit immediatament per un dels personatges. Aquest fet respon, des del principi, a la pretensió de l'autora. El relat arrenca gairebé com un conte infantil i de mica en mica va adquirint un crescendo dramàtic de factura esplèndida. Mentre hom llegeix, gairebé no pot suportar l'estona que necessita per acabar les poques pàgines. Les ànsies de saber ens dominen sense voler-ho. Aconseguir del receptor aquest nivell d'implicació posseeix un mèrit molt significatiu, perquè ni tan sols podem al•legar que el desenllaç sigui especialment inesperat. A mesura que avancen els esdeveniments, quasi podem sentir en la pell com acabarà la història. Això, tanmateix, no representa un obstacle. El patiment del personatge i la successió dels fets capta la nostra atenció de manera indefugible i inevitable (adjectius que, encara que no ho sembli, no són exactament sinònims).
En fi, no vull dir-vos res més. Delecteu-vos amb La tortuga i opineu aquí. Us asseguro, negrots, que no us en penedireu.
http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ing/highsmit/tortuga.htm
La literatura de Highsmith sobrepassa el límit del gènere negre. Les seves incursions en el relat psicològic eleven la intriga i el misteri a una categoria superior. Els seus personatges estan plens de matisos, sovint torturats i impulsats per motivacions pregones. Els lectors no sempre assistim al desenvolupament de les seves històries des de l'angle suposadament correcte. En ocasions, la identificació amb el conflicte ens mena a situar-nos en un punt de vista inusual. Innovadora i intel•ligent, la producció de Highsmith és sens dubte cabdal dins d'allò que s'ha anomenat "thriller psicològic", gènere molt en voga a mitjan segle passat.
Particularment, Highsmith em sembla magistral en el conreu del relat curt. Recordo ara mateix una història que em va deixar ben sobtada, L'observador de cargols, la qual, si no l'heu llegit, us recomano vivament. Tanmateix, avui vull comentar una altre conte, La tortuga, que ara tenim la sort de poder llegir amb immediatesa gràcies a Internet. Al final d'aquestes línies us copiaré l'enllaç. Es devora en pocs minuts. Per tant, no hi ha excuses que valguin.
A La tortuga -conte del qual, òbviament, no en desvetllaré l'argument- el lector pren partit immediatament per un dels personatges. Aquest fet respon, des del principi, a la pretensió de l'autora. El relat arrenca gairebé com un conte infantil i de mica en mica va adquirint un crescendo dramàtic de factura esplèndida. Mentre hom llegeix, gairebé no pot suportar l'estona que necessita per acabar les poques pàgines. Les ànsies de saber ens dominen sense voler-ho. Aconseguir del receptor aquest nivell d'implicació posseeix un mèrit molt significatiu, perquè ni tan sols podem al•legar que el desenllaç sigui especialment inesperat. A mesura que avancen els esdeveniments, quasi podem sentir en la pell com acabarà la història. Això, tanmateix, no representa un obstacle. El patiment del personatge i la successió dels fets capta la nostra atenció de manera indefugible i inevitable (adjectius que, encara que no ho sembli, no són exactament sinònims).
En fi, no vull dir-vos res més. Delecteu-vos amb La tortuga i opineu aquí. Us asseguro, negrots, que no us en penedireu.
http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ing/highsmit/tortuga.htm
a la que pugui hi aniré. jo quan era jove era una lectora empedreïda de p. higsmith, en tinc molta cosa.
ResponEliminai això de l'efecte psicològic que rebem dels seus personatges sí que és veritat. (per cert: hi ha alguns contes de carme riera que me la secorden.)