Darreres lectures del 2023

 

Rigor mortis, de Tura Soler

Els casos del forense Narcís Bardalet són diversos i sorprenents, divertits o terriblement durs, estranys i nombrosíssims: l'experiència de tota una vida. I aquí en els explica la seva amiga Tura Soler, sobradament coneguda de tots nosaltres. Publicat per La Campana. 

Sense càstig, de Tura Soler i Jordi Grau

Un true crime que m'ha agradat molt i m'ha inquietat. Sembla mentida la de coses bèsties que passen pel món, i quina pena quan queden impunes. Un llibre molt interessant. Publicat per La Campana. 

Brots de narcosocietat, de Fàtima Llambrich

Un llibre molt ben documentat, que ens parla de la presència del tràfic de haixix i de marihuana en la nostra societat, al nostre voltant, en la vida de cada dia. Casos diversos i diversos testimonis. Publicat per Columna. 

La por de la bèstia, d'Anna Moner 

Una novel·la impresionant en la cadència, en el temps que es pren l'autora per dir-nos les coses, en el preciosisme i en uns personatges dels quals no us puc avançar res. Anna Moner mata sense recança, amb refinament, fa una mica de por i tot. El duel entre un assassí despietat i la seva víctima, una noia molt jove. Final impactant. Publicada per Amsterdam.  

Continua la foscor: més lectures negres

 

Elles també negregen, de diverses autores

Homenatge a Elles també maten, la primera antologia de relats publicada per l'Editorial Llibres del Delicte, que vaig tenir l'honor i el plaer de coordinar. Ara, amb motiu dels 10 anys de l'editorial, neix aquest volum, on nou autores que no havien fet negre s'arrisquen amb el gènere. Són Ada Castells, Tina Vallès, Sandra Freijomil, Maria Climent, Letícia Asenjo, Irene Pujadas, Laia Fàbregas, Anna Gurguí i Irene Solanich, autora també del pròleg com a coordinadora del volum. Jo he escrit l'epíleg, i m'ha fet molta il·lusió. Un llibre de lectura amena, amb relats diversos i agradables de llegir.    

Caront, de Jordi de Manuel

El millor Jordi de Manuel en una hibridació de negre i ciència-ficció que segur que enganxa els amants d'ambdós gèneres. Hi ha tant per dir, d'aquest text! Una història de morts a l'espai, una volta més al topoi del crim de la cambra tancada, en una astronau en forma de cub de Rubik que viatja a Caront, satèlit de Plutó. L'autor uneix la seva formació científica, el seu bagatge literari i cinematogràfic i la seva viva imaginació per construir una obra que no pots deixar de llegir. M'ho he passat genial. No és cap secret que soc la fan number one del Jordi de Manuel i he gaudit d'allò més descobrint totes les referències, homenatges i picades d'ullet que farceixen la novel·la. 

Idénticas, d'Andrés Gusó  

Una novel·la policíaca que es llegeix amb ganes i que fa passar una bona estona. Assassinats i desaparicions a Madrid, enmig d'un ambient de noies que fan d'escort per guanyar diners, i de personatges de tota mena que no tenen gaires escrúpols. Un procedural que funciona i on haureu d'endevinar el culpable. Jo ho he fet. 

Metròpoli, de Flavio Soriga   

Una obra molt personal, on la ciutat de Càller esdevé el personatge principal. L'illa de Sardenya i el seu especial encís, els personatges tan ben treballats i d'una interioritat profunda, les reflexions sobre la vida, l'amor, la mort. Tots aquests aspectes, juntament amb un estil personal i intens, configuren una ficció d'aquelles que prestigien el gènere. La magnífica traducció és de Pau Vidal.   

Dones invisibles. Quatre contes de fantasmes, de diverses autores

Recull de contes de quatre escriptores d'entre el segle XIX i el XX, que demostren el talent de tantes dones silenciades. Els relats són una delícia i s'han de llegir, evidentment, tenint en compte l'esperit de l'època. Traduïts per Edgar Cotes, les autors son Mary Shelley, Mary Elizabeth Braddon, Edith Nesbit i Mary E. Wilkins Freeman.   

El miedo en el cuerpo, d'Empar Fernández

Com sempre, Empar Fernández no ens deixa respirar. Un nen perdut a la gran ciutat, un nen autista. Una recerca vertiginosa enmig de la por més terrorífica: allò que li pugui passar a aquest nen perdut. I els barris de Barcelona com a escenari protagònic de la recerca i del patiment, un escenari que permet a l'autora fer un retrat realista i gens esperançador de la societat que ens envolta. La segona novel·la de les peripècies de Mauricio Tedesco, un inspector vidu i desencantat a qui cada vegada anem coneixent millor. 

Viure cansa, de Jean-Claude Izzo 

Un recull de set relats sorgits de la ploma personalíssima del gran Jean-Claude Izzo, autor de l'aclamada Trilogia de Marsella. La prosa dura, descarnada, absolutament nua, canalitza la descripció de la interioritat humana sense cap concessió, però alhora amb un inevitable sentit de la comprensió més profunda. No sé si ho ha dit algú, però em semblen relats amb una inequívoca cárrega existencialista. Són històries breus, destructives com un cop de puny, tendres com la certesa i l'acceptació inevitable que viure cansa.  

Cartes marcades, de Maribel Torres  

Nova novel·la de Maribel Torres, la tercera protagonitzada per l'Adriana i en Pau, dos detectius especialites a complicar-se en afers prou perillosos. En aquesta ocasió, el tràfic de dones. La violència de gènere en totes les seves formes en una novel·la crítica, actual i molt ben documentada. 

Àngels de la mort, de Silvestre Vilaplana

Darrera entrega de la trilogia d'Araceli Lavila. Un text molt interessant, com tots els d'en Silvestre Vilaplana, que fa un profund recorregut al voltant de les xacres de la nostra societat. Corrupció, feixisme, abús de poder, violència envers els més febles... Una novel·la de denúncia, crítica i intensa, no exempta de justícia poètica, que no decebrà ningú. 

L'accident, d'Empar Fernández

Negre juvenil. La segona entrega de la sèrie Pringats de la col·lecció de novel·la juvenil de Llibres del Delicte. Un text amb personatges entranyables, narrat en primera persona per un dels protagonistes, que exalta sobretot el valor de l'amistat.  

Més lectures fosques

 

L'amant secreta, de Sebastià Bennasar

Novel·la premiada amb el III Premi Portal de Bové de Narrativa, 2022. Una novel·la de robatoris d'obres d'art (això sempre m'ha agradat), amb un rerefons polític i històric que ens porta als anys de la Guerra Civil, a l'any de la mort de Franco i al 2016. Molt amena i distreta, ens passeja per Lisboa i París. I jo la veig perfectament convertida en pel·lícula. 

Psiborn, La bagassa del demiürg, de Noèlia Arrotea, la psicòloga del Born

Es tracta del número 5 d'una sèrie protagonitzada per una psicòloga argentina que té el consultori al Born. Entenc que és una suposada literatura de quiosc, en to humorístic, que en cada llibre es complau en esbudellar un estament de la societat catalana. En aquest cas, el món editorial. No acabo d'entendre per quin motiu cal ser tan agressiu i m'ha semblat excessiu i gratuït l'abús d'escenes de sexe. El llibre es refereix sense pudor a persones reals i els fa fer coses tremendes. No sé si algú els haurà denunciat alguna vegada, la veritat. 

Fletxes desviades, de Joan Carles Ventura

La segona entrega de les aventures (i desventures) d'en Fletxa. Jo hi tinc una flaca amb aquest detectiu d'estar per casa creat per Joan Carles Ventura i m'ho passo pipa amb ell. L'autor dona vida a una ficció engrescadora, amb un valencià viu i deliciós, on assistim a les peripécies del personatge i de la seva trepa d'amics i familiars. I ho fem enmig d'un somriure perpetu. La intriga està ben travada, en aquest cas traspassada per tota una sèrie de casualitats monumentals, i no exempta de crítica al voltant de la realitat de finals dels anys 80. Sense telèfons mòbils, sense xarxes socials, pagant encara en pessetes... Records del passat. Vintage, podríem dir. Resto a l'espera del tercer capítol amb candeletes. 

El último verdugo, de Toni Hill

M'ho he passat molt bé. No he pogut parar de llegir. Les novel·les del Toni Hill sempre em produeixen aquest efecte. Aquí hi trobem una trama imaginativa, ben travada, amb personatges complexos, i una acció que, com he dit, t'enganxa irremeiablement. Hi tenim un psicòpata de manual enmig d'un món complicat, on el bé i el mal conviuen i on gairebé ningú no és innocent del tot. Un thriller apasionant. 

L'home de comptava diners, de Jordi Boixadós   

Una novel·la publicada el 2015 que esperava pacientment a la meva pila de pendents. I aquest estiu, pam. Li ha tocat. Tots sabem que els bons llibres no caduquen. M'ha agradat molt. Les terribles peripècies d'un empresari atrapat en una xarxa de mafiosos a qui deu diners. La família, la feina, l'amant, l'infortuni... Un rosari de problemes i patiments, amb uns personatges molt ben definits i una voluntat de posar damunt la taula algunes de les nostres xacres socials. Felicitats a l'autor (amb retard). 

Les pedres escrites, de Cristina Malagelada

Una novel·la plena de morts que ens col·loca críticament davant la corrupció més abjecta. Cap estament no se'n salva (ni l'exèrcit, ni la política, ni la judicatura, ni la policia, ni el món de l'empresa). L'extrema dreta dominant-t'ho tot i dues periodistes enfrontant-se agosaradament a l'enemic. La novel·la es llegeix de manera agradable i és extremament cinematogràfica. Resulta fàcil imaginar-la convertida en una sèrie de Netflix. Esperem que hi hagi més capítols. 

Viena, 1912, d'Antoni Roca

Novel·la guanyadora del darrer premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. L'obra, que he rellegit amb calma un cop publicada, confirma el que vaig pensar quan la vam premiar. D'una banda, és diferent al gruix de novel·les criminals que s'escriuen i es presenten a concursos, que totes solen ser més o menys procedurals i se semblen molt entre si. Aquesta succeeix a Viena l'any 1912, o sigui que és una ficció d'època amb tot el que això comporta. Per tant, ben diferent. D'una altra banda, l'autor ha sabut mostrar-nos, en un to planer i sense gaire truculència, una encertada visió del conflicte que recorria Europa en els anys precedents a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. I, per últim, ha creat el fantàstic personatge del periodista Efraïm Zimmerman, que a mi em cau molt bé. Les descripcions de la ciutat de Viena (barris, carrers, edificis, cafès, etc.) estan molt ben documentades. La novel·la és amable, malgrat tot el que s'hi descriu, i té un to senzill i amè. 

Foto de Xapo Ortega, gat Kubrick.  

 

  

Més llibres, apunteu!

 

Vindrà un altre hivern, de Massimo Carlotto

Molt bona, com sempre, la darrera novel·la de Massimo Carlotto. Una amalgama de delictes encadenats en una vall allunyada de la ciutat. Una vall que representa a la perfecció un microcosmos de la societat on vivim. Personatges de tota mena amb una cosa en comú: l'individualisme, l'interès, les mans brutes. De vegades, brutes de sang. M'agrada molt la capacidad de l'autor per escriure novel·les tan particulars i diferents. Sempre ens sorprèn i ens fa gaudir. Sempre. Publicat per Crims.cat. 

Vapor negre, Barcelona steampunk 1911, de diversos autors  

Un fix-up steampunk que es desenvolupa a Barcelona l'any 1911. Un llibre diferent i original, el primer d'aquestes característiques en llengua catalana, coordinat per Jordi de Manuel i Àlex Martín Escribà i publicat per Crims.cat. 11 autors, cadascun amb el seu estil propi, han escrit 11 històries que fugemen entre el vapor. 

Disparen sobre el pianista, de David Goodis

Un clàssic que vaig programar dins del club de lectura de novel·la negra que condueixo a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver. La traducció no m'ha agradat gens, però la novel·la, que no crec que hagi envellit del tot bé, té malgrat tot punts que t'atrapen, especialment la caracterització del protagonista, un pianista vençut per la fatalitat de la vida. 

Els trenta-nou esglaons, de John Buchan

És el primer llibre de la nova col·lecció Biblioteca Clandestina de l'Editorial Clandestina. M'he sentit com si estigués tota l'estona dins d'una pel·lícula de Hitchcock, tot i que l'adaptació que ell en va fer va ser molt lliure. Però queda clar que Buchan li va servir d'inspiració moltes vegades, per exemple (i de manera inequívoca) a Perseguit per la mort. El llibre té tot el regust de les novel·les d'espies antigues, publicades per entregues, que es  van fent i creixent a mesura que avancen. Com el mateix autor manifesta en la dedicatòria, està al límit de la versemblança, però ja es tracta d'això. Parteix en certa manera d'un macguffin i el més important és el gaudi, l'acció, l'atmosfera, enganxar el lector fins que s'acaba. Quin gran encert publicar aquesta història. M'ha retornat al passat.    

Rebecca, de Daphne du Maurier

Quin plaer sempre llegir la Daphne du Maurier. Quina capacitat d'aprofundir en els personatges i les situacions, quina mestria per mantenir-nos sense alè, lligats a la història, per més que aquesta la coneixem sobradament gràcies a la pel·lícula de Hitchcock. De mica en mica estic llegint tot el seu corpus, i encara no m'ha decebut mai. Reivindico Du Maurier de totes totes! 

Un tret a l'aire, de Francesc Puigpelat

Novel·la molt breu, llegida en un pim pam. Es tracta de la guanyadora del I Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell. Un text que funciona, llegidor i carregat de l'ofici del seu autor, Francesc Puigpelat. Personalment, hauria preferit que s'allargués una mica més. Crec que la trama i el rerefons donaven més de si, demanaven més. Amb tot, és de lectura molt agradable. Bona per a l'estiu. 

El gran misteri de Bow, d'Israel Zangwill 

Novel·la de 1891 que recupera la Biblioteca Clandestina. És un text molt remarcable, publicat a l'època com un fulletó per entregues (fet força habitual) i que representa la primera novel·la que mostra un crim succeït en una habitació tancada. Teníem el precedent d'Els crims del carrer de la Morgue (1841), d'Edgar Allan Poe, però era un relat. I després, obres que van fer fortuna com la novel·la de Gaston Leroux El misteri de l'habitació groga, de 1907. El gran misteri de Bow està impregnat d'humor i d'ironia, i és un text intel·ligent i crític al voltant de la lluita de classes, del paper de la ciència o de la situació social de la dona. Sí, en aquella època. Molt interessant per a qui vulgui furgar en els orígens injustament oblidats de la literatura de gènere. Un encert la seva recuperació. 

Los animales de ciudad no lloran, de Graziella Moreno  

M'ho he passat molt bé amb aquesta novel·la. Una intriga judicial molt ben travada, que t'atrapa des del minut 1. La corrupció, l'amor, el poder, el sexe, la justícia, l'engany... totes les entreteles de la naturalesa humana al descobert, en una trama i amb uns personatges molt ben construïts. 

La meva nova novel·la: Encara maten els cavalls

 Avui vinc, amb molta il·lusió, a parlar-vos de la meva nova novel·la, Encara maten els cavalls, que a partir de demà ja serà a les llibreries. És una història publicada per La Campana (Penguin Random House), la qual cosa m'omple evidentment d'orgull. 

El text està concebut com un homenatge a la gran novel·la d'Horace McCoy Oi que maten els cavalls? i la idea va sorgir d'una conversa amb el meu antic editor en castellà, Pere Sureda, quan dirigia l'Editorial Navona. A ell haig d'agrair-li que m'insistís per tirar endavant el projecte. 

L'acció està ambientada a finals del segle XXI, en un futur distòpic sense estridències, absolutament versemblant, que confirma que, per més anys i desgràcies que passin, l'ésser humà no canvia gens. És una novel·la que negreja i que distopiqueja, però no és ni una novel·la negra ni una distopia fantàstica a l'ús. En realitat, es tracta d'una reflexió profunda al voltant de la naturalesa humana. El que més m'importa sempre és aquest vessant, diguem-ne crític i filosòfic. Parlar dels personatges, dels humans, de la nostra condició. 

Ara vindran les presentacions, la promoció, l'anar amunt i avall. Estic preparada i contenta. I espero trobar-vos a tots en algun dels molts indrets que penso trepitjar.  

Moltes gràcies, negrots. 

Un gintònic amb na Lònia Guiu

 

Un gintònic amb na Lònia Guiu 

Avui em complau parlar-vos d'una altra antologia en la qual he participat. Es tracta, a la manera que ja vam fer amb La cervesa de la Highsmith, d'un homenatge en aquest cas a Maria Antònia Oliver, que ens va deixar el 10 de febrer de 2022. El recull està signat per 10 autores: Marta Alòs, Margarida Aritzeta, Núria Cadenes, Esperança Camps, Raquel Gámez-Serrano, Susana Hernández, Dora Muñoz, Montse Sanjuan, Irene Solanich Sanglas i jo mateixa. I publicat per Edicions Xandri, sota la batuta de Sebastià Bennasar. 

L'homenatge s'havia de concretar, com el títol del volum indica, en una sèrie de relats que, de manera més o menys propera, fessin referència o piquessin l'ullet al personatge de la Lònia Guiu, la primera detectiva privada de l'Estat, sorgida de la ploma de la Maria Antònia Oliver, i que és un dels seus personatges més emblemàtics. 

Les històries són molt diferents entre si, i aquesta és una de les gràcies d'aquests tipus de projectes. La meva es titula Paraules al mirall i us asseguro que no us deixarà indiferents.     

Llegiu el llibre. No us en penedireu. 

Comença la primavera i continuem llegint

 

Bon dia, negrots

Comença la primavera d'aquest 2023 i aprofitem per fer un resum de les darreres obres negres llegides, després de l'anterior post que recollia les últimes de l'any passat. 

Espero que us interessin. Allà van. 

Muertos de papel, d'Alicia Giménez Bartlett

Una aventura de la inspectora Petra Delicado i del seu fidel company Fermín Garzón. Àgil, embolicada, plaent de llegir, amb els dilemes de tota mena que la protagonista sempre es planteja i la constant relació especial amb en Garzón. En aquesta ocasió, els crims tenen a veure amb la premsa groga i els escàndols i la corrupció que porta incorporada. No hi ha un pam de net, per dir-ho clar. 

El diablo me visita, de Susana Hernández  

La setena entrega de les peripècies de la detectiva Sonia Ruiz, que han compartit com a aventura literària diversos autors. En aquest cas, Susana Hernández ens aboca a una història dura, de trata de persones, narrada amb l'eficiència i l'agilitat que caracteritzen la seva escriptura. Novel·la ben negrota que es llegeix en un sospir. 

Quinqui connection, de Sebastià Bennasar

Periodistes, traficants, policies, turistes. Una colla d'arreplegats, també. I Mallorca, pertot Mallorca. Un llibre escrit amb un amor que l'autor no pot amagar, perquè en gran part té a veure amb les seves experiències personals. Molt distret. 

Un judici de pedra, de Ruth Rendell   

Una novel·la bestial. Que gran la Ruth Rendell. No hi ha misteri. Des de la pàgina 1 sabem què ha passat, qui ha mort i qui ha comès el crim. I, tanmateix, l'autora ens lliga a la història amb una atmosfera magistral i amb una gran penetració envers la psicologia dels personatges. Una gran novel·la sobre la naturalesa humana. 

Crimen en el barrio del Once, d'Ernesto Mallo  

Una fantàstica novel·la on, amb el teló de fons dels crims de la dictadura argentina, el comissari Lascano intentarà resoldre un assassinat de complicades implicacions. Amb un pols narratiu que t'atrapa sense remissió i uns diàlegs d'una gran potència, el text és una autèntica meravella del gènere. Excel·lent.   

Ens tornarem a veure aviat, negrots!

Darreres lectures de 2022

 

FETS CALDO, de Pere Figueras 

Quan ets jurat d'un premi literari, no pots gaudir de les novel·les com ho fas habitualment. Estàs sota massa pressió i lluitant contra el temps. Per això sempre m'agrada rellegir les obres premiades un cop s'han publicat. Això he fet amb Fets caldo, de Pere Figueras, guanyadora ex aequo del IX Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. 

I, efectivament, encara l'he gaudit molt més que el primer cop. És un text tan fresc, tan intel·ligent i ben travat, tan original i hilarant, que no pots parar de llegir. La galeria de tipus humans que hi desfilen no té parangó i el final resulta una apoteosi absoluta. No us perdeu aquesta novel·la, sisplau. No us en penedireu. Publicat per Crims.cat.

EL QUE NO VEUS, de Maria Ripoll

Novel·la juvenil publicada a Delictes juvenils, El que no veus és una obra molt entretinguda, amb misteri i primers amors, que pot agradar molt al públic al qual va destinada. La seva autora és molt jove, o sigui que l'animem a continuar escrivint en un futur. 

JOC DE NIT, de Toni Cotet i Masià 

Una novel·la, també publicada a Delictes juvenils, molt distreta i plena de tots els elements que afecten i interessen els adolescents: amor, misteri, diversió, qüestions familiars, amistat, joc. L'autor fa molts anys que és professor de secundària i la seva professió li resulta molt útil per escriure novel·les juvenils amb els temes adients. 

SUÏCIDIS, S.A., de Mariló Àlvarez Sanchis

Repeteixo que m'agrada llegir en paper els llibres premiats, encara que hagi format part del jurat. Torna a ser el cas d'aquesta novel·la, guanyadora ex aequo de l'edició del Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2022. Un llibre distòpic, que recull un dels grans problemes de la societat: la proliferació de casos de gent que es treu la vida. L'obra planteja una crítica ferotge al sistema sanitari i als governs d'un món on l'existència humana sembla no tenir cap valor. Què passa quan des de les institucions s'impulsa i es controla el suïcidi? Com podem enfrontar-nos a tal situació? Què és just i injust? Com gestionem el concepte de legalitat o il·legalitat? Un llibre que ens fa pensar i que posa damunt la taula una xacra social que, per desgràcia, ja s'ha convertit en una causa de mort molt sovintejada en el món actual. Publicat per Crims.cat. 

 

L'ASSASSÍ DEL TIRANT, de Jordi Fernando Aloy   

Debut en la negror de Jordi Fernando Aloy. Ho ha fet amb un llibre a mig camí del thriller i l'enigma, que es llegeix de pressa i amb ganes. Una sèrie de fets del passat seran el motiu per a una sèrie de crims molt cruents que el protagonista, un filòleg que està escrivint una tesi sobre el Tirant lo Blanc, s'entesta a investigar. Aquesta pulsió el posarà en perill... no puc explicar res més. L'autor aprofita l'excusa de la ficció per posar damunt la taula una sèrie de fets que han marcat l'esdevenir històric del nostre món. I és que el passat sempre torna, negrots. Us ho passareu bé. Publicat per La Campana.

LIQUIDEU EINSTEIN, d'Andreu González    

Un text de ficció amb rerefons històric que ens situa en l'Europa d'entreguerres i que m'ha sorprès favorablement, perquè el vaig rebre sense esperar-m'ho i m'ha interessat força. Algú vol eliminar Einstein durant la seva visita a Catalunya (que va ser real). Què passarà? Doncs per saber-ho ho haureu de llegir. Publicat per Capital Books.  

EL CERCLE DE LOPLOP, de Sebastià Roig i Toni Benages Gallard

El cercle de Loplop, una aventura de Francesc Pujols a la Barcelona de 1931, és un còmic publicat per l'Editorial Males Herbes. Amb elements fantàstics i una trama detectivesca que es desenvolupa en indrets emblemàtics de la ciutat, amb personatges reals i personatges de ficció, fa passar una excel·lent estona al lector. M'encanta que hi hagi còmic del nostre gènere en llengua catalana. N'hi hauria d'haver més. 

L'ENIGMA DE L'HABITACIÓ 622, de Joël Dicker   

L'he llegit per a un dels clubs de lectura que coordino. Com em va passar amb La veritat sobre el cas Harry Quebert, penso que la novel·la (un best-seller de manual) comença bé. T'atrapa i t'agafen ganes de continuar, però, a mesura que avances en la lectura, apareix la inversemblança més absoluta i la sensació de presa de pèl al lector. Tot l'artifici, que semblava ben muntat, se'n va en orris. En fi. No fa falta dir res més.