Més llibres llegits

  Una nova tanda de llibres llegits, negrots. Aquí els teniu. 

De mica en mica s'omple la pica, de Jaume Fuster

La relectura d'un clàssic que m'ha fet xalar com la primera vegada. El recordava massa vagament i m'ha causat molt plaer tornar-lo a llegir. 

La segona estrella, d'Albert Plans

Un thriller futurista (ambientat en un futur proper que no se'ns fa avinent de manera explícita), fusionat amb una trama de ciència-ficció. Una persecució incansable que també posseeix una part de novel·la de carretera. Amb un to narratiu molt picat, muntat a partir de fragments breus encapçalats cadascun per un títol, el text va al gra i no té floritures. Es llegeix a un ritme imparable. A mi m'hauria agradat saber l'any dels fets i que el desenllaç hagués estat més pausat. La societat que descriu és distòpica, marcada per la catàstrofe climàtica. Em sembla que, per desgràcia, això ja ho tenim tots coll avall. Perfecte per passar una bona estona.  

 El adulto, de Gillian Flynn

Una obra molt breu, que vaig llegir d'una tirada en una sola tarda. Homenatge a les històries gòtiques i de terror psicològic, destaca per la imaginació, l'humor i les situacions més terribles. Flynn desplega la seva capacitat de crear atmosferes i personatges curiosos en una trama que ens farà passar una estona senzillament fantàstica. No pretén res més, però no és poc.   

Mi prima Rachel, de Daphne du Maurier

Com he pogut viure fins ara sense haver llegir més Daphne du Maurier? Mi prima Rachel és una novel·la senzillament magistral. El domini de la dosificació del suspens, l'ambigüitat que ens manté lligats a la història, la saviesa en la construcció dels personatges, la descripció acurada dels ambients i les situacions... Tot és tan perfecte que no pots parar de llegir. Només dir que m'he comprat tota la seva obra per anar assaborint-la de mica en mica. Ja friso, així que pugui, per abocar-me a un altre títol de l'autora. Feu-me cas. 

 Els bons fills, de Rosa Ribas

Segona entrega de la sèrie de la família de detectius Hernández. Una Rosa Ribas diferent, més casolana, més propera, que ens mostra les interioritats privades i professionals d'uns personatges amb unes característiques prou atractives. La novel·la passa amb més o menys amabilitat fins que un gir inesperat i brutal ens trenca l'encanteri. Com un cop de mall al cap. Llegiu-la i ho veureu. 

La venjança és meva, de Marie NDiaye

Una novel·la especial, amb una veu narrativa focalitzada en la protagonista, una advocada que es troba amb un cas que li remou el passat. Un estil personal i diferent, una història contada amb un to gens habitual no exempt d'ambigüitat. Només assistim a la visió de la protagonista, de manera que no sabem quant del que explica és cert o simplement passat pel sedàs de la seva interioritat i dels seus traumes. Interessant. 

Camí de cendres, de Biel Cussó

Una novel·la polida, com una petita joieta. Curta, amb veu pròpia, dura i tendra alhora, ben escrita i amb una trama poc habitual pels nostres verals. L'he gaudit i m'ha semblat personal i diferent. Segur que pot agradar a un públic ampli. 

Confusión, de B.A. Paris 

Un thriller típic, amb una trama que, sense ser original, no pot evitar atrapar-nos. L'autora juga amb el lector, el provoca. No creiem que ens estigui explicant allò que ja ens imaginem i pensem que no és possible, però després... Lectura d'hivern a la vora del foc. Entretingudíssima. 

Entre les ombres, de Xulio Ricardo Trigo

La segona entrega de la difícil vida de l'Erika Ernemann, una novel·la que els lectors estàvem esperant després d'haver llegit L'objectiu del crim. Amb el rerefons del maig del 68 a París, una dura història de foscor que ens manté a l'expectativa. De foscor i de llum, com les fotografies de la protagonista, aquesta policia alemanya amb ànima de fotògrafa. Un llibre d'aquells que fan lectors. Us agradarà.   

  

Porcs, de Jordi Santasusagna

 

Porcs (Crims.cat, Editorial Alrevés, 2021) fou la novel·la guanyadora del VIII Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. Un text particular, engrescador i amb segell propi que pot interessar una gamma molt àmplia de lectors.  

La novel·la és un noir rural que se situa en un petit poble del Prepirineu l’any 1992. De fet, l’acció s’inicia la mateixa nit de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. El text demostra clarament la tendència actual a construir la ficció criminal en qualsevol entorn. Ens allunyem de la canònica i clàssica novel·la negra urbana per demostrar que el crim i la violència poden ser arreu.

La història, que no revelaré perquè el lector la gaudeixi a la màxima potència,  és d’una considerable truculència, per més que aquest mot no m’acabi de convèncer. S’ha fet servir massa. Tanmateix, en aquest cas resulta perfectament escaient. Una revenja brutal, bastida amb originalitat i un punt d’ironia molt reconfortant, ens manté lligats a les pàgines sense que, fins al final, no acabem de captar-la en tota la seva dimensió. El passat diuen que sempre torna, i és exactament això el que ens ofereix Porcs, un viatge analèptic als anys de la Guerra Civil que representen el principi de tot.

La novel·la, per tant, es mou entre dos moments temporals i, alhora, conté un cert element fantàstic vinculat a les llegendes locals, que ja sabem que tots els pobles en tenen. Salpebrada amb uns diàlegs vius i versemblants, amb un nivell lingüístic i estilístic molt remarcable, un dels seus punts forts és la construcció dels personatges. Les relacions fraternals, les relacions entre veïns, la rancúnia enquistada i l’oblit impossible fan de Porcs un extraordinari exemple de les complicades relacions humanes, agreujada la situació per l’univers tancat i enrarit típic de qualsevol poble petit.  

No dic res més. Però no us perdeu la novel·la. Quan el jurat del premi la vam llegir, vam estar d’acord a guardonar-la per unanimitat. Estic segura que, si us hi apropeu, de seguida comprendreu per què.     

Ressenya també publicada a la Revista Cardona Oberta. 

Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?, de diversos autors

 

Aquesta tardor ens porta la darrera novetat de Crims.cat , el recull de relats que hibrida la ciència-ficció i el gènere criminal intitulat Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?, en clar homenatge a Raymond Chandler i a Philip K. Dick: la seva obra Somien els androides xais elèctrics?, text base de la pel·lícula Blade Runner, ha inspirat el títol. 

La idea va partir d'una de les coordinadores del volum, Teresa Solana, que buscava aprofitar creativament els mesos de pandèmia de l'any 2020. Juntament amb el director de la col·lecció, Àlex Martín Escribà, van posar en marxa el projecte, del qual ara ja en podeu assaborir el resultat.  

El volum és variat i de lectura molt amena, malgrat la coincidència de gairebé tots els autors en la idea de descriure un futur distòpic i dur que no augura gaires alegries. Els textos van acompanyats d'unes boniques il·lustracions de caire infantil en un clar exercici metaficcional: l'autora és un dels personatges del llibre, la nena Betsy de Vós, que forma part del relat de Max Besora.  

Ja sabeu que no faig ressenyes detallades dels llibres on participo, però sí que m'agrada fer-me ressò de la seva existència. En aquest cas, estic molt feliç de compartir pàgines amb un munt de grans amics que admiro i estimo. 

Els onze integrants de l'antologia som: Jordi de Manuel, Teresa Solana, Andreu Martín, Carme Torras, Margarida Aritzeta, Max Besora, Llort, Jordi Nopca, Marc Pastor, Salvador Macip i una servidora.   

De moment, el llibre ha tingut molt bona acceptació i bones crítiques. Espero, i esperem tots els companys, que us resulti molt plaent. 

Fins aviat, negrots.        

Més llibres llegits

 

La cervesa de la Highsmith, de diverses autores

És evident que aquest llibre es mereix una atenció especial, però tinc tanta feina que fins avui no n'he pogut parlar. Ha fet força enrenou i de moment té prou èxit. És un homenatge a Patricia Highsmith en el centenari del seu naixement. Està signat per 8 autores, entre les quals tinc l'honor de ser. 8 autores que hem escrit un conte i que som: Marta Alòs, Margarida Aritzeta, Núria Cadenes, Esperança Camps, Raquel Gámez Serrano, Susana Hernández, Montse Sanjuan i jo mateixa. El meu relat es titula "Ulls vermells" i crec que és bastant aterridor. Sebastià Bennasar, ideòleg del volum, n'és l'autor del pròleg, com a director de la Col·lecció Lo Marraco Negre de Pagès Editors. 

Us el recomano. Històries molt variades i gratificants de llegir. 

  Jesús en los infiernos, d'Andreu Martín

Una novel·la d'Andreu Martín que data de principis dels 90, just en la Barcelona preolímpica. El vam llegir en el club de novel·la negra que coordino i va agradar molt. A mi també. És un Andreu més dur, amb menys biaxos humorístics i gamberros que l'actual. Més filosofic i fosc. Amb una boníssima anàlisi psicològica dels personatges, sobretot de Jesús, el protagonista, i també amb una penetrant mirada envers les relacions humanes i socials. Fet i fet, una baixada als inferns que ens endinsa en la Commedia de Dante com a rerefons referencial. 

Las lágrimas del caimán, de Susana Hernández

Novel·la guanyadora del Premi August Dupin, amb una trama intensa que l'autora desgrana magistralment, és un text que no podrem abandonar un cop començada la lectura. Ja ho he dit en algunes ocasions: Susana Hernández és una escriptora de raça i a Las lágrimas del caimán ho torna a demostrar. Amb un repartiment coral, una redacció ágil i uns diàlegs que funcionen molt bé, el volum ens manté tothora absolutament lligats. Hernández ens mostra diversos aspectes de la societat actual, dels cantons contradictoris de l'ànima humana, i es permet algun gir que no ens deixarà indiferents. Recomanada clarament.    

Galveston, de Nic Pizzolatto

Galveston és una novel·la que tenia pendent des de feia temps. El seu autor el coneixia, com la majoria de nosaltres, per ser el creador de la sèrie "True detective". Vaig començar la lectura una mica a les palpentes, malgrat que tot el que n'havia sentit era positiu. De seguida vaig veure que s'ho mereixia. La novel·la m'ha semblat extraordinària. Un noir americà típic, estilísticament impecable, que es desenvolupa amb el ritme cadenciós del sud dels EUA. Solitud, calor enganxosa, míseria, gent que viu als marges i una descripció magistral de l'interior del personatge principal. Un text que demostra que el gènere pot ser alta i profunda literatura. El dia 30 el comentarem amb els membres del club de lectura virtual. Ha estat el nostre darrer llibre abans de l'estiu.  

                    Aquí mano jo, de Maribel Torres

La segona novel·la de Maribel Torres, protagonitzada pels mateixos personatges que l'anterior, l'Adriana i en Pau, dos detectius privats que se'n surten prou bé. És un text molt dialogat, de lectura amena i ràpida, que posseeix dues virtuts principals. Per un cantó, és un boníssim entreteniment. Per un altre, no s'està de construir una crítica dura i punyent al voltant de la problemàtica (sovint totalment ignorada) de les dones de fer feines, en aquest cas de les explotades treballadores del ram de l'hostaleria. També ens parla de la violència de gènere i dels rols femenins en la nostra societat. L'acció és àgil i propera. Estic segura que us ho passareu molt bé. 

  Camins dubtosos, de Joan Carles Ventura 

Qui em coneix ja sap que m'agrada força l'escriptura de Joan Carles Ventura. M'agrada la  fidelitat al seu propi estil, les idees que li passen pel cap, el llenguatge fresc i sucós, la personalitat única dels personatges i l'emmirallament (qui sap si inconscient) en la tradició valenciana per un costat i en l'estela gamberra de Ferran Torrent per un altre. Tot això amanit amb la seva capacitat d'enganxar el lector i de fer-lo reflexionar sobre coses que de cap manera resulten banals. Jo tenia aquesta novel·la fent cua des que va sortir, però no ha estat fins ara que he reparat el deute històric. Cap decepció, al contrari. No tinc cap dubte que és un llibre que agradarà a qualsevol afeccionat negrot. I si no, ja m'ho direu. 

 

Ja tornava a tocar un post

 

Ja feia molts dies que no tornava a escriure aquí. La feina se'm menja, però no vull deixar de consignar el recompte de les novel·les llegides, encara que sigui amb una frase, 

Per tant, allà van.  

Objectes perduts, de Quico Vilaró

Una novel·la extraordinària, molt recomanable, plena de personatges entranyables, humor i tendresa. Una novel·la coral que és el milloret del "negre" que he llegit darrerament, encara que sigui d'un "negre" molt sui generis. 

Llibre de morts, de Jordi Colonques

Darrer premi de narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx. Una novel·la crítica i fresca, on el lector aprendrà moltes coses de la ciència forense i de la tanatopràxia. Gent al límit, mirada de denúncia envers la societat actual i una lectura, alhora, molt distreta i plaent. 

  

       Ara direu que estic boig, d'Andreu Martín

Una nova novel·la divertida i delirant que ens arriba de la mà d'Andreu Martín. Una ficció breu i lleugera, on hi trobem una mica de tot. Fins i tot un protagonista de dubtosa cordura. Està malament del cap? O tal vegada no? L'haurem de llegir per descobrir-ho, negrots. 

               Dies de tempesta, de Sara Bilotti

Una novel·la ambiciosa i diferent, amb girs i sorpreses i un ambient opressiu. Tracta temes difícils, com els traumes de la infantesa, el maltractament en el si de la família i la violència a diversos nivells. Tanmateix, no tot és el que sembla. Com sempre, Pau Vidal fa una traducció fantàstica d'un giallo recent que no deixa indiferent ningú. 

        

De sobte pensa en mi, de Jordi Dausà i Mascort 

Al meu entendre, el seu màxim valor és l'ús d'un nivell de llengua i un estil impecables. La trama té lloc en una urbanització de poca volada plena d'individus inversemblants. La fauna humana desfilant en un llibre molt personal, tan personal com la veu de Jordi Dausà. 

Crímenes imaginarios, de Patricia Highsmith

En l'any del centenari de l'autora, una de les seves novel·les emblemàtiques, al marge de la sèrie de Ripley. Un text marca de la casa, amb un crescendo formidable, que indaga en la profunditat de la naturales humana des de posicions absolutament sorprenents. Què fan els personatges? Per què ho fan? Com és possible que actuïn com actuen? Una sèrie de preguntes que la novel·la ens planteja per acabar deixant-nos amb un magnífic sabor de boca. 

Sus...pense, de Patricia Highsmith 

L'únic assaig de l'autora. Un text de lectura entenedora i molt interessant, on la reina del suspens desgrana les seves experiències creatives i ens fa cinc cèntims dels recursos, els estratagemes, les dificultats, les inquietuds i el goig d'escriure. Molt recomanable per conèixer de primera mà el posicionament de Highsmith enfront de la tasca de l'escriptura.   

           Justícia quasi poètica, de Jordi Cervera

Una novel·la que enganxa i no pots deixar, amb personatges brutals i circumstàncies terribles. Sexe i violència al servei d'una finalitat: obrir el debat al voltant de si la justícia és justa. Ho és? O de vegades només ens quedarà la venjança? Llegiu-la i ho sabreu, negrots.  

Els 50 títols de Llibres del Delicte: "Delinqüents"

 

Em complau molt fer-me ressò avui de la darrera novetat de l'Editorial Llibres del Delicte. Es tracta del recull de relats intitulat Delinqüents, nom perfectament idoni, que correspon al volum número 50 de la col·lecció.  

Em fa molta il·lusió que Llibres del Delicte hagi arribat fins aquí (tan difícil com és), tirant endavant malgrat les adversitats de la salut, de la crisi, de la pandèmia i de l'endèmica situació precària a què està sotmesa la venda de llibres a casa nostra.    

Encara em sembla que va ser ahir quan l'editor Marc Moreno em va citar a la llibreria Laie per explicar-me el projecte i preguntar-me què em semblava. Una editorial de novel·la negra en català, pensada per als autors d'aquí, amb la idea de donar-los veu. Li vaig dir que era fantàstic, però ambdós sabíem que econòmicament resultava una aposta incerta. 

I, tanmateix, avui som aquí. Quasi 8 anys després i celebrant el número 50 amb aquest aplec de 25 relats (de la majoria dels autors de l'editorial), que espero que tingui molt d'èxit. Jo ja l'he llegit i m'ho he passat la mar de bé. Hi trobem un conjunt divers i original, que pot resultar del gust d'una àmplia gamma de lectors. Així ho espero. 

Ah, us informo: el meu relat es titula "Canvi de plans" i l'editor m'ha fet l'honor d'encetar amb ell el volum. 

Que en gaudiu molt, negrots. I Llarga vida a Llibres del Delicte!       

Resum de lectures (i un nou any que comença)

 

Ja som al 2021 i encara tenia pendent la darrera tongada de lectures negres de 2020. Les detallo tot seguit. A falta de temps, només les catalogaré amb una frase. Però com a mínim quedaran consignades. 

  

Temps mort, Llort             

    Entre la negror, la ciència-ficció i el deliri. 

                          L'origen del pecat, Marta Alòs

Bona novel·la, crítica amb el poder i amb l'Església, que sempre s'ho mereix. 

                     L'esguard de la bèstia, de Quim Gómez

Bona òpera prima, guanyadora del I Premi Vilassar de Noir. En volem més. 

Dones sense nom, de Silvestre Vilaplana

Dura, actual, ben escrita i molt crítica. L'Església tampoc no hi surt gaire ben parada.  

Entre murs, de Marta Segura

D'època, fosca i amb un psicòpata que fa feredat. 

Appletown, de David Marín

Divertida, breu, curiosa, àgil. De lectura molt plaent. El volum inclou quatre relats de l'autor, publicats en diversos reculls.  

Greal de sang, de Gregori Royo

Sectes i Església en entredit en una València trepidant. 

ARA JA SEGUIREM AMB LES LECTURES DEL 2021, NEGROTS.