Porcs
(Crims.cat, Editorial Alrevés, 2021) fou la novel·la guanyadora del VIII Premi
Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana. Un text particular, engrescador i amb segell
propi que pot interessar una gamma molt àmplia de lectors.
La novel·la és un noir
rural que se situa en un petit poble del Prepirineu l’any 1992. De fet, l’acció
s’inicia la mateixa nit de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. El
text demostra clarament la tendència actual a construir la ficció criminal en qualsevol entorn. Ens allunyem de
la canònica i clàssica novel·la negra urbana per demostrar que el crim i la
violència poden ser arreu.
La història, que no
revelaré perquè el lector la gaudeixi a la màxima potència, és d’una considerable truculència, per més que
aquest mot no m’acabi de convèncer. S’ha fet servir massa. Tanmateix, en aquest
cas resulta perfectament escaient. Una revenja brutal, bastida amb originalitat
i un punt d’ironia molt reconfortant, ens manté lligats a les pàgines sense
que, fins al final, no acabem de captar-la en tota la seva dimensió. El passat
diuen que sempre torna, i és exactament això el que ens ofereix Porcs,
un viatge analèptic als anys de la Guerra Civil que representen el principi de
tot.
La novel·la, per tant, es
mou entre dos moments temporals i, alhora, conté un cert element fantàstic vinculat
a les llegendes locals, que ja sabem que tots els pobles en tenen. Salpebrada
amb uns diàlegs vius i versemblants, amb un nivell lingüístic i estilístic molt
remarcable, un dels seus punts forts és la construcció dels personatges. Les
relacions fraternals, les relacions entre veïns, la rancúnia enquistada i l’oblit
impossible fan de Porcs un extraordinari exemple de les complicades
relacions humanes, agreujada la situació per l’univers tancat i enrarit típic
de qualsevol poble petit.
No dic res més. Però no
us perdeu la novel·la. Quan el jurat del premi la vam llegir, vam estar d’acord
a guardonar-la per unanimitat. Estic segura que, si us hi apropeu, de seguida comprendreu
per què.