Recordareu que, el passat mes d'octubre, quatre escriptors vam patir una cruel malifeta. Les editores malvades d'Apostroph ens van tancar a Torrebesses, en un castell antic i tenebrós, per tal d'obligar-nos a escriure una història de terror. Va ser molt dur, però ens en vam sortir. I aquí teniu el resultat: un recull intitulat Contes de Terror 2 que crec que us agradarà llegir.
Les quatre víctimes vam ser Pere Cervantes, Quim Garcia Albero, Toni Hill i jo mateixa i els nostres relats es titulen respectivament: 5000 paraules, El jardí, Els reis de la casa i La por de la por.
Són històries absolutament diferents les unes de les altres, fins i tot ambientades en èpoques diferents. Això em fa pensar que totes tindran un públic a qui agradar.
D'altra banda, el volum posseeix un valor afegit, ja que conté un codi QR d'àudio per escoltar les històries enregistrades EnVeuAlta. Tothom que compri el llibre, podrà gaudir-lo en dos formats: visual i auditiu. Esperem que us agradin.
Aprofito aquest post per convidar-vos a la presentació, que serà molt aviat, el proper dia 5 d'abril a la Llibreria La Inexplicable. Hi haurà les malèvoles editores, els soferts autors i també podreu sentir un tastet de l'enregistrament dramatitzat, que fa molta por. Ah! I ens presenta un gran amic i escriptor, en Jordi Cervera, així que espero que no us ho perdeu.
Feliç tarda, negrots.
Oh, em pensava que ens l’enllaçaves i el podria llegir. Bé, hauré d’esperar. Sigui com sigui: Enhorabona pel llibre!!!! I que vagi molt bé la presentació!!!!
ResponEliminaPrimer em va fer gràcia que en Jordi de Manuel i d’altres escriptors optessin per seguir els passos de Mary Shelley i els seus companys. Més recentment, que tu també seguissis aquest camí. No sé si recordes com m’agrada el Frankestein de Mary Shelley i la història que va envoltar la seva creació. De fet, vaig comentar una ressenya teva de 2009 sobre aquesta noveŀla, quan a penes ens coneixíem. M’he sentit encuriosida i l’he buscat. Et vaig escriure un comentari molt llarg que vas respondre amb un altre també molt llarg. Aquí els trobaràs:
https://alombradelcrim.blogspot.ca/2009/12/frankenstein-de-mary-shelley.html
Sí, sí. Ho recordo. Ara m'han vingut ganes de tornar-lo a llegir. Hi vaig ipso facto.
ResponEliminaMolts petonts, estimada.
Jo em pensava que s'escrivia una novel·la, un relat o un watsap si es tenia alguna cosa a dir, no per tancar-se en un casalot a veure què passa.
ResponElimina