dissabte, 24 de febrer del 2018

Jaume Fuster, gènere negre sense límits, d’Àlex Martín Escribà




Enguany es compleixen vint anys de la desaparició tràgicament prematura de Jaume Fuster i Guillemó, nascut a Barcelona l’any 1945 i mort a L’Hospitalet de Llobregat el dia 31 de gener de 1998. Coincideix la trista efemèride amb la celebració del centenari del naixement de Manuel de Pedrolo (1918-1990) i és impossible no fer-nos ressò d’aquest fet. Ambdós escriptors han esdevingut les figures cabdals, juntament amb Rafael Tasis (1906-1966), del desenvolupament i la instauració del gènere negre a casa nostra. I, per desgracia, encara és una circumstància que cal recordar i reivindicar.  

A aquest record i a aquesta reivindicació ens acosta el volum Jaume Fuster, gènere negre sense límits d’Àlex Martín Escribà, publicat per l’Editorial Alrevés el gener d’enguany. Un text rigorós, extraordinàriament documentat però llegidor per a un públic ampli‒, que ve a afegir una mica de llum al migrat corpus assagístic amb què compta la nostra literatura (i encara més la de gènere) en els darrers anys. 

Martín Escribà és professor de llengua i literatura catalana a la Universitat de Salamanca, a més de codirector del prestigiós Congrés de Novel·la i Cinema Negre que la dita universitat celebra des de fa catorze anys.  Es tracta d’uns dels màxims experts de l’Estat en l’estudi del gènere, qüestió que llegint el llibre podem comprovar amb escreix.




Dividit en dues parts, l’assaig arrenca amb una necessària contextualització al voltant del gènere, al voltant de la figura i dels models de l’autor  (cinematogràfics i literaris) i del conjunt de la seva obra, que Martín Escribà divideix en cicles (el d’Enric Vidal, el de Lluís Arquer, el cicle d’homenatges i un darrer cicle de caràcter experimental). No podem oblidar que Fuster no es va dedicar únicament a la tasca creativa, sinó que va jugar el paper de figura global (divulgador, dinamitzador, estudiós, director de la prestigiosa col·lecció “La Negra” de La Magrana, etc.) dins de l’univers de les lletres catalanes de la segona meitat del segle XX. No debades Josep Maria Castellet va manifestar: «Jaume Fuster pensava sempre des del punt de vista de la literatura, és a dir, d’una manera cultural, cívica i global». Jo encara afegiria que des de la posició de defensa de la llengua com a vehicle perfectament vàlid per a tota mena de textos i des de la voluntat d’innovar i experimentar noves i nombroses possibilitats. I en això Fuster no va fer altra cosa que recollir la torxa de la tasca iniciada pel seu mestre, Manuel de Pedrolo, al qual va estudiar i definir amb enorme admiració.  

La segona part del volum (que en conjunt és molt bonic, amb algunes fotografies i molt agradable per a la lectura) està reservada a la recopilació d’una ben trobada selecció d’articles que ens acosten a la dimensió de Fuster com a teòric del gènere, a la seva faceta d’estudiós i divulgador. La detallada bibliografia consultada remata l’assaig de manera molt útil. Hem de tenir present que un estudi d’aquestes característiques no és un text divulgatiu amb data de caducitat, sinó un llibre de fons, un material que tots els estudiosos hem de tenir damunt la taula d’ara endavant, de la mateixa manera que hi tenim els anteriors i valuosos treballs d’Àlex Martín Escribà.    




Tanmateix, que ningú no s’espanti. El llibre és apte per a una lectura sense complicacions, adequat per a qualsevol amant del gènere o per a qualsevol persona que es vulgui acostar a un període i a un personatge que encara no ha rebut dins de la nostra història cultural el reconeixement que es mereix. És per aquest motiu que no trobo millor manera de cloure aquestes ratlles que reproduint el paràgraf final del pròleg de l’autor del volum:  

“I és que a hores d’ara —quan es compleixen vint anys del seu traspàs—, encara resulta introbable un estudi en profunditat de la seva obra policíaca. Reivindiquem, per tant, el lloc d’un home allà on històricament li correspon. Si a la història de la literatura catalana cal posar-hi fites, posem-hi doncs, les adients.”


dijous, 22 de febrer del 2018

Arriben els Vespres Negres de Sant Feliu de Llobregat




Els dies 27 i 28 de febrer, 1 i 2 de març, tindrà lloc la tercera edició de Vespres Negres de Sant Feliu de Llobregat, una trobada ben negrota on no és la primera vegada que participo. Enguany, però, la meva col·laboració està vinculada a l'activitat com a Comissària de l'Any Pedrolo. No cal dir la il·lusió que em fa. Dimecres 28 a les 19 hores parlaré de Manuel de Pedrolo i el seu llegat noir, de les seves novel·les negres, del paper que va jugar com a director de La Cua de Palla, de les obres que va traduir i de què representa per a tots nosaltres, els que intentem treballar el gènere en l'actualitat.

AQUÍ US DEIXO l'enllaç del programa del Festival per tal que pugueu consultar tot el que hi passarà. Hi participen molts autors i crec que es diran coses molt interessants.

No us ho perdeu, negrots!   

dimarts, 13 de febrer del 2018

Escupiré sobre vuestra tumba, de Boris Vian





Escupiré sobre vuestra tumba, de Boris Vian, és el llibre que vaig triar per a aquest mes de febrer en el Club de lectura que coordino, a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver. Sempre procuro alternar clàssics i moderns, catalans i estrangers, autors i autores. Està bé que hi hagi una mica de tot, malgrat que normalment intento potenciar la producció actual. 

En aquest cas no es tracta d'un llibre actual, però, sinó del controvertit text del malaguanyat autor francès Boris Vian (1920-1959), novel·lista polèmic i polifacètic que va ser també poeta, dramaturg, músic de jazz, periodista, enginyer i traductor.




Vian és un personatge que sempre m'ha subjugat. Per la seva rebel·lia, per posar en qüestió el sistema, per provocar, trencar i subvertir, per escriure una cançó tan extremament bella com Le déserteur, perquè duu el destí escrit a la mirada. Va viure la vida a glops, però li va durar poc i va morir d'un atac de cor als 39 anys, durant la projecció (quina ironia!) de la pel·lícula Le Petit Marbeuf, basada precisament en la novel·la que ressenyem avui. Bian havia assistit d'incògnit a la projecció, ja que no s'havia acabat de posar d'acord amb els responsables del projecte.  

Escupiré sobre vuestra tumba, que l'autor va signar amb un dels seus heterònims, Vernon Sullivan (en va fer servir més de 30 en diversos moments de la seva vida, tant en la producció literària com musical), fou escrita el 1946. Es tracta d'un al·legat ferotge i escandalosament provocador que denuncia el racisme contra els negres als EUA. La novel·la va remoure els fonaments de la benpensant societat francesa de l'època i fou prohibida el 1948 "per ultratge a la moral i als bons costums".  

Sense pèls a la llengua, sense concessions a la moral establerta, la història narra una cruel i premeditada revenja. La de Lee Anderson, un home negre amb aparença de blanc, que es venja del linxament racista del seu germà petit, assassinat per haver-se enamorat d'una noieta blanca. En poques pàgines, amb la descripció explícita d'una implacable violència sexual i criminal, Boris Vian dibuixa l'univers d'una societat malalta. L'assassí és també víctima i la sordidesa ho amara tot sense que ens en puguem deslliurar. 

La lectura d'Escupiré sobre vuestra tumba resulta absolutament hipnòtica i el rebuig que ens pugui causar, el trasbals intern que ens faci sentir, és la prova inequívoca que ens trobem davant d'una petita (o gran) joia literària. La miope crítica de l'època no va entendre Vian, els molestava que els desafiés. Així que,  com passa més sovint del que seria desitjable, el reconeixement de debò no li va arribar fins després de desaparèixer.

Per fortuna ens ha deixat la lletra i la música. El podem llegir i i el podem sentir. I avui estic especialment contenta. Aquest blog paga un deute històric. He parlat aquí de tants i tants autors i en canvi Boris Vian, l'home de la dolça i trista mirada, encara era una assignatura pendent. 





dimarts, 6 de febrer del 2018

Darwin i Pedrolo al Febrer Negre de Palma






Des d'avui dia 6 fins al 24 d'aquest febrer tan fred, tenim una cita al Festival de novel·la i cinema negre de Palma de Mallorca: el Febrer Negre, que enguany arriba a la seva novena edició.    


Un munt d'activitats que aquest cop podré gaudir en primera persona. No cal dir la il·lusió que em fa que m'hagin convidat a participar.

La primera activitat on seré, divendres dia 9 a les 11:30, és molt bonica, perquè consisteix en una trobada amb els alumnes d'ESO i Batxillerat de l'Ies Ses Estacions. Tothom sap que la interacció amb els estudiants m'agrada molt. 






El mateix divendres, a la tarda, tindré l'honor de fer una Conferència, en el marc de l'Any Pedrolo, a la Biblioteca Ramon Llull. El tema, naturalment, Manuel de Pedrolo i la novel·la negra. Ens aproximarem a aquesta faceta de l'autor de l'Aranyó, tot intentant mostrar la seva dimensió i la seva aportació inestimable.



I l'endemà al matí, a les 12 hores, serà el moment de presentar la meva novel·la El somriure de Darwin, que ara ja pot compartir lleixes amb la versió en castellà, La sonrisa de Darwin, que va sortir el passat gener. M'acompanyarà l'escriptora i amiga Dora Muñoz, que juga a casa i que em fa l'honor de presentar la novel·la.



I què més puc dir? Doncs que em ve molt de gust tornar a l'illa, on ara fa molt de temps que no hi vaig. Parlar de Pedrolo en qualitat de Comissària del seu any i poder parlar també de la meva novel·la són dos enormes privilegis.

Continuem, negrots.