Hi ha dies i moments en què la inspiració, l'humor i els ànims no volen acompanyar-nos. És així, forma part de la vida, de l'esdevenir diari. I no passa res. Ens entestem a lluitar contra la tristor i em sembla que ens equivoquem. Estic segura que és més intel·ligent assumir-la com a part integrant de la vida, admetre-la quan arriba.
Avui és un dia d'aquests. No em surt cap relat ni cap facècia, però això no pot impedir que us feliciti el Nadal. Gràcies per ser-hi sempre, per passar per aquí fidelment, per llegir les ressenyes, per compartir-les, per seguir les meves modestes recomanacions.
Gràcies per fer-me sentir que les hores esmerçades
en aquest espai no són en va.
Gràcies, moltes gràcies.
DES DE A L'OMBRA DEL CRIM US DESITJO
A TOTS, NEGROTS I NO NEGROTS, UN FELIÇ NADAL
Anna Maria Villalonga
Ah, i no us estranyi que utilitzi imatges de gats. Ja sabeu com m'agraden.
I lliguen amb la negror, oi que sí?
I lliguen amb la negror, oi que sí?
Ho faig amb plaer això de llegir-te. M’agraden els teus comentis, les fotos que hi poses, com les d’avui que trobo bellíssimes. Gràcies per tot el molt que he rebut de tu en aquest 2014, malgrat que has estat força enfeinada . Tal i com es diu: Tot m’agrada de tu. Bon Nadal estimada amiga Anna per a tu i tots el que et volten i t’estimen. Una abraçada!!!!!!
ResponEliminaVull dir: comentaris. He escrit de pressa.
ResponEliminaJordi, em deixes sense paraules. Gràcies a tu, estimat amic, sempre amatent, sempre fidel. Mil mil gràcies.
ResponEliminaGràcies a tu, estimada.
ResponEliminaOh, tu has estat una gran amiga des d'aquest any i t'estic molt agraïda per tanta complicitat!
ResponEliminaMolts petons.
Sempre es agradable llegir els teus comentaris i deixar-me aconsellar pel teu bon critèri en la elecció de llibres.
ResponEliminaMoltes gràcies I MOLT BONES FESTES PER TU I ELS TEUS.
Molts petons.
Marta Valls
Moltes gràcies, Marta estimada!
ResponEliminaEstimada Anna, més d'una vegada, en un dia d'aquests grisots, el teu blog ha sigut per mi una companyia.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies i una abraçada molt forta.
Àngels
Gràcies a tu, Anna Maria, per tot el que ens comparteixes i pel teu testimoni de passió per la vida. I sí, aquesta vida també és mort, nit i dia, llum i foscor. Però saber-nos a prop de la gent estimada, fins i tot de la que ha marxat, ens fa sentir que Som; més enllà de nosaltres mateixos, del nostre ésser individual. A mi em fa molt feliç ser una petita, molt petita part del teu univers, tan ric i preciós. Bon Nadal, Anna Maria, perquè mai deixem de néixer i renéixer, per això, malgrat tot, és Nadal. Un petonàs!
ResponEliminaÀngels, Núria, amigues estimades, sempre presents. Us estimo molt.
ResponEliminaAlegries i tristors són part de la vida i ens toca assumir-ho tot i que desitjant que hagin més de les primeres.
ResponEliminaBon Nadal Anna Maria!!!
La vida és com és i així l'hem d'assumir; trobar gent com tu, amb tanta il·lusió és d'agrair, ets l'alegria feta persona i sempre hi ets!
ResponEliminaGràcies per tot, Anna!
Bon Nadal!!
Jo sóc més de Bon any nou que de Bon Nadal, però en la diversitat hi ha la sal de la vida. Tot i que de vegades la vida sigui estranya i agredolça. Jo diria que tots tenim un nadal estrany i agredolç (com a mínim un). En el meu cas fou el primer nadal sense la mare, i per això entenc el què dius.
ResponEliminaRosa Maria, Tura, Lluís, gràcies.
ResponEliminaEfectivament, la vida té això, cares diverses. Quan toca, toca.
Quines fotos més bones!
ResponEliminaTens molta raó, la tristor és part de la vida. Voler defugir-la, quan hi ha bones raons per estar trist, és d'iŀlusos. Estar contents, riure, estimar, etc., o estar tristos, tot plegat és part de ser humans, i ens fa més humans. Un món on no existís la tristor, seria un món sense humanitat.
Gràcies a tu, Potatito. Molts petons!
Ja fa estona que llegeixo i rellegeixo les teves paraules, però no aconsegueixo assimilar-les com voldria. Tristor. Assumir-la? Combatre-la? Evadir-la? Totes són maneres de superar-la, alguns l'evadiran, altres la combatran i altres l'assumiran. Al cap i a la fi, sóc de les persones que pensen que cada vivència ens serveix per aprendre una cosa nova a la vida i ho hem d'aprofitar, malgrat tot.
ResponEliminaSigui quin sigui el camí que escullis, desitjo de tot cor que aquesta tristor marxi i tornem a tenir aviat l'Anna Maria de sempre!
Una forta abraçada i BON NADAL a tu també!! :)
Suposo que no vas donar un cop d'ull a la teva bústia he he)
Estimat Víctor,
ResponEliminavolia dir que no hem de lluitar contra els moments de tristor intentant no sentir-la, intentant evitar-la. D'entrada, és bastant inútil, perquè si estem tristos ho estem i ja està. I, de sortida, la tristor també és un sentiment propi i a voltes necessari per a sentir-nos vius i humans.
És això que volia dir. Ens entestem a intentar ser feliços a totes hores, però hauríem d'entendre que no sempre és possible.
Un boníssim Nadal, estimat.
Gràcies per crear aquest espai tan acollidor, per convidar-nos a passar, per informar-nos, per ser-hi. Els millors desitjos per aquestes festes, Anna Maria. Una forta abraçada, guapa.
ResponEliminaHola, Anna!
ResponEliminaPer a nosaltres llegir-te i passejar-nos pel teu bloc és un luxe. També ho és -molt més- tenir-te com a amiga i compartir tantes coses. La vida ens fa regals, dóna alegries, i de vegades ens porta contratemps tristos i hores baixes. Potser perquè valorem més quan estem bé i que mimem tot el que tenim. No defallim en cercar-nos, en ser el que som o estem cridats a ser. Gràcies per estar al meu costat aquest any, i desitjo de tot cor que la nostra estimació perduri sempre. Un petó molt fort, teta!!
Mercè, Teresa, gràcies.
ResponEliminaJo també espero, teta estimada, que la nostra estimació duri per sempre!