dissabte, 8 de juny del 2013

Bioko, de Marc Pastor




Des de fa uns anys i malgrat que sigui lentament i no sense entrebancs, hom pot afirmar que alguna cosa està canviant en el si de la literatura catalana. Comptem amb un grup d’autors reduït però potent que han decidit bellugar-se activament a favor de la renovació i la normalització del nostre panorama literari. Que han decidit treballar tots els gèneres, totes les tipologies, totes les formes d’escriptura de què disposa qualsevol cultura “normal”. Entre ells, s’hi troba sens dubte Marc Pastor (Barcelona, 1977), artífex de l’evolució gràcies a un corpus original i valent que a hores d’ara podem considerar decididament consolidat. 

Enguany ens ha arribat Bioko, el seu quart títol després de Montecristo (2007), La mala dona (2008) i L’any de la plaga (2010). Una obra on Pastor s’atreveix de manera definitiva amb allò que ja apuntava en les anteriors: la fusió de gèneres. Bioko no és una novel·la d’aventures, ni de ciència-ficció, ni de rerefons històric. No conté un relat colonial ni una trama negra. Bioko és tot alhora: una hibridació molt ben aconseguida que demostra que les etiquetes poden ser molt útils, però que de vegades també fan més nosa que servei. 

L’autor té clar que una literatura normalitzada ha de poder satisfer les expectatives de tots els sectors del públic, inclosa la bona oferta d’entreteniment. Fidel a aquesta premissa, s’hi dedica en cos i ànima, conreant amb un evident plaer (estic segura que xala com un boig mentre escriu) el tipus de novel·la que a ell li agradaria llegir. El resultat esdevé especial, únic i altament engrescador.




La reformulació dels tòtems, dèries, influències, gustos i passions del seu imaginari és una de les marques de la casa. Així, a Bioko (com ja passava en els títols anteriors, especialment a L’any de la plaga) hi reconeixem una multiplicitat de ressons extensa i heterogènia. Des de la nissaga d’Indiana Jones o Regreso al futuro a sèries de televisió com Lost o C.S.I.; des de la narrativa de Joseph Conrad (El cor de les tenebres se m’ha fet molt patent) a Jules Verne (les al·lusions són directes i explícites) i Robert Louis Stevenson. Des de Conan Doyle i el western, al còmic i a l’humor (només cal veure els noms i sobrenoms que s’arriba a inventar). En desenes de gestos i d’expressions dels personatges hi trobem reflectit el bagatge cinematogràfic de Marc Pastor, totes les pel·lícules de tribus, de negres i d’expedicions que es va empassar de petit en les mítiques sessions televisives dels dissabtes a la tarda. Anotar la profusió de rastres i de picades d’ullet amb què ens delecta resultaria una tasca gairebé inacabable, però personalment em complau expressar que comparteixo gran part del seu imaginari, de  manera que em sento dins les seves novel·les com un peix a l’aigua.      

Bioko és una obra ambiciosa. Una baula important dins l’univers literari que l’autor ha decidit crear: un corpus molt personal construït a base d’una conscient i ben travada intertextualitat. A Bioko recuperem el personatge de Moisès Corvo, protagonista de La mala dona, en les seves vivències de joventut. Però també coneixem l’origen de Zeus Kruger, el personatge de Montecristo, o descobrim la identitat d’una figura mítica del segle xix (que no destaparé). 

L’acció té lloc a l’illa de Fernando Poo (Bioko per als nadius) l’any 1887. Una ambientació africana, una intriga insòlita, un desenvolupament arriscat, un desenllaç sorprenent. A Bioko res no és el que sembla, ni tan sols les coordenades del temps i de l’espai. La novel·la creix en agilitat a mesura que avança, tot abocant-nos a unes pàgines finals absolutament trepidants. Aquesta també és una marca de la casa: Marc Pastor no té pressa. Acostuma a fer un plantejament lent i detallat per tal de situar el lector i crear l’atmosfera idònia. Només aleshores enceta la vertadera història. Això pot desesperar alguns lectors, ansiosos d’acció. Però no cal patir. Tingueu paciència, que l’aventura arriba i esclata sense contemplacions. 




No afegiré res més, perquè sabeu que no faig mai resums que descobreixin detalls de la trama. Si Marc Pastor va excel·lir amb La mala dona (una de les millors novel·les negres de la narrativa catalana) o ens va esparverar amb uns eucaliptus alienígenes a L’any de la plaga, ara ens ofereix una peripècia brutal i intensa que ens farà baixar al cor de l’Àfrica més negra. Us la recomano, sobretot si sou amants de les novel·les d’aventures... o de les novel·les negres... o de les novel·les de ciència-ficció o...

Que en gaudiu, negrots.


Aquesta ressenya també ha estat publicada al Portal de Cultura Núvol 


12 comentaris:

  1. Cada cop més enganxada en aquest gènere. Una més a la cua.

    ResponElimina
  2. Enhorabona a Marc Pastor. Anoto: Bioko per ala pròxima visita a la llibreria. Gràcies Anna per la crònica.

    ResponElimina
  3. Bioko és un dels llibres que em vaig comprar aquest Sant Jordi. Encara no me l'he començat, perquè entre els llibres del Club de Lectura i La muntanya màgica, no dono més a l'abast. Però tan aviat com acabi la meva estada a Davos, m'hi poso.
    Del Marc he llegit La Mala Dona i L'any de la plaga, i m'han agradat moltíssim.
    A més, vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment quan va venir a la sessió del Club de Lectura que vam fer al meu poble i en què comentàvem La mala dona. Va ser encantador.

    ResponElimina
  4. Apa Marta, ves apuntant!!!

    Gràcies Anna Maria...


    Marta Valls

    ResponElimina
  5. No he llegit Montecristo, els altres dos em van agradar molt! L'apunto a la llarga llista! No sé si tindré prou vida per llegir-los tots...la ressenya, boníssima, com sempre!
    Gràcies Anna!
    Tura

    ResponElimina
  6. Tal com presentes la novel·la fas venir ganes de llegir en Marc Pastor. I a més a emés, esmentes alguns dels meus fetitxes literaris, començant pel Conrad de "El cor de les tenebres".
    Estic d'acord que d'un temps ençà, la literatura catalana s'ha dessempallegat d'alguns prejudicis i ha entrat en la normalitat i la diversitat. (De fet, jo espero contribuir-hi ben aviat, i en la mateixa direcció).
    Ara només falta que altres estaments de la cultura (i del país en general) es modernitzin una mica i superin els tics de la transició...!

    ResponElimina
  7. Gràcies a tothom.
    Lluís, estic desitjant tenir entre les mans la teva contribució.
    I, per cert, no has llegit res del Marc? home, doncs "La mala dona" és de lectura obligada.

    ResponElimina
  8. Wow! L’he d’aconseguir! Vaig estar a punt de demanar-la per a la biblioteca, però ja la llista a la comanda era massa llarga (difícil que acceptin més de 3 llibres cada any) i, a més, volia llegir-ne alguna ressenya amb cara i ulls primer; la coberta de llibre també em feia sospitar que no seria la més adient per passar l’escrutini d’una biblioteca universitaria. Sigui com sigui jo la vull llegir! He vist que existeix en e-book i, un cop entengui com va tot plegat (no tinc mai temps de posar-m’hi), serà la millor manera de que m’arribi al Canadà.
    Ja et vaig dir que havia llegit que Bioko està influenciada per Heart of Darkness (noveŀla que m’agrada molt) i això em feia desitjar llegir-la, i la influència de les noveŀles d’aventures. A la ressenya esmentes Jules Verne, Stevenson i també Indiana Jones, Back to the Future (això no m’ho esperava), Jules Verne, Stevenson. Com em puc resistir a llegir-la? I les picades d’ullet que sempre m’agraden tant en una noveŀla? Em sembla que jo també em sentiré com peix a l’aigua quan la llegeixi.
    El que comentes sobre un començament lent i detallat fins a arribar a la història i l’acció em fa pensar en moltes noveŀles del XIX. Pot ser fet amb plena consciència? o no va per aquí?
    Moltes gràcies, Potato!

    ResponElimina
  9. És fet amb plena consciència. Com que he tingut la sort de entrevistar llargament en Marc per al meu llibre, en vam parlar. Ja ho vaig notar a "La mala dona" i aquí també. Ell vol començar les històries després d'haver-nos presentat l'entorn i els personatges.
    I sí, és un tret que recordar la narrativa del XIX. Curiosament, és un tret que sembla xocar amb l'agilitat de les novel·les, però al final tot lliga. Com dic, és marca de la casa.

    ResponElimina
  10. A mi m’ha agradat molt la novel·la. També m’ha evocat -com no- l’època conqueridora dels espanyols, és clar!!
    La recomano vivament, m’ho he passat molt bé llegint-la!
    Felicitats al Marc i a l’Anna per la ressenya!

    ResponElimina
  11. La resenya, es molt engrescadora, me l'apunto. Felicitats al Marc !
    Gràcies Anna.

    Carme Luis

    ResponElimina
  12. Tinc 'La mala dona' en la pila per llegir, la colaré !
    ;-)

    ResponElimina