Microrelat una mica negre suggerit per un esdeveniment rabiosament actual a la meva ciutat. (una visita del papa de Roma)
La concòrdia de les ausAquest cop, definitivament, no hi haurà fumata blanca. Despuntava el tercer dia i el conclave es trobava en un punt mort. Sobtadament, per una escletxa gairebé imperceptible, s'han colat a milers.
Les rapinyaires han començat la feina, però ara són els devoradors de carronya els qui estan actuant. En pocs segons, el color porpra ha cedit l’espai a un roig encès, calent i brillant, que empastifa l’olfacte.
Mig inadvertit, observant amb atenció darrere d’una pesada cortina de vellut, un colom blanc, amb el capet aureolat, ha obert de bat a bat un gegantí somriure.
Les rapinyaires han començat la feina, però ara són els devoradors de carronya els qui estan actuant. En pocs segons, el color porpra ha cedit l’espai a un roig encès, calent i brillant, que empastifa l’olfacte.
Mig inadvertit, observant amb atenció darrere d’una pesada cortina de vellut, un colom blanc, amb el capet aureolat, ha obert de bat a bat un gegantí somriure.
Molt ben trobat!
ResponEliminaM'encanta la comparació que has fet d'aus!
Magnífic! La comparació és maca, encara que hi tobo una gran dosis de càstig Diví en la figura del colom blanc.
ResponEliminano, no, càstig diví no. Hi surt ben parat. Diguéssim que posa seny!
ResponEliminaGràcies a tots dos.
Anna Maria. Curt, concis i s'enten tot. Molt original. Gràcies bonica...
ResponEliminaMARTA VALLS
hehe... que ben trobat.
ResponElimina(i jo potser hi afegiria : "... i ha emprès un límpid vol")
Gràcies, Marta i Lurdes.
ResponEliminaHahaha. Lurdes, la imatge del colom és la millor que he trobat. N'hi havia moltes, però arriba un moment que no t'acaben de convéncer. Però no el faré volar. Crec que un Esperit Sant amagat rere una cortina i somrient safisfet davant la feina bruta dels altres m'agrada més.
És com més maquiavèlic, no?
Concís i sobretot, molt contundent.
ResponEliminaLa imatge que evoca és brutal. Amb ben poques línies has dit moltes coses.
Felicitats!
Un pèl gore, no? Però no me n'he pogut estar, Elies.
ResponEliminaAl·lucino veient tot el muntatge que estem vivint.
Gràcies per les teves paraules.
Plàsticament, contundent!
ResponEliminaPràcticament, inapel·lable la teva microargumentació!
M'hi apunto!
M. Mora.
Un aire d' "els ocells" de Hitchcock amb parabola incluida.
ResponEliminaM´agrada!!!
ResponEliminaSóc addicta als microrelats.
ResponEliminaVols participar en el meu concurs de microrelats?
I tant. Què haig de fer? I moltes gràcies per la proposta.
ResponEliminaEstà tot dit, ras i curt; sento arribar tard, Ets única. T’estimo!
ResponEliminaQuè ha passat a Barcelona? Ho sento, no he estat gaire bé –un esgotament d’allò més gros– i no he fet servir l’internet fins ara, per això no t’havia dit res. Tampoc no sé de cap notícia, tret de la ràdio i de Barcelona mai no diuen res al Canadà. Sembla que alguna cosa amb l’esglesia, oi? si m’he d’orientar pel conte. Demà miraré les notícies de Catalunya, ara no tinc esma.
ResponEliminaPel que fa al relat, tot i que no tinc prou informació del que parles, m’ha semblat magnífic. M’agrada molt la comparació que fas de les aus de rapinya amb les jeraquies de l’esglesia, és molt escaient. I la imatge que ens comuniques del colom que “ha obert de bat a bat un gegantí somriure” és una veritable perla.
Està molt ben trobat. A més a més, el colom era un dels símbols dels càtars...
ResponEliminaGràcies, Jordi. Jo també t'estimo, xD!
ResponEliminaGràcies, Shaudin i aquest anònim que em fa olor d'Emili Gil.
Shaudin, el Papa de marres arriba avui a Barcelona amb l'excusa de la Sagrada Família. No t'imagines l'enrenou mediàtic i els diners que això ens costa, per no parlar de la sorprenent ostentació d'integrisme catòlic a tort i a dret.
Quasi no m'ho puc creure, fins el punt d'escriure aquest microrelat on fins i tot l'Esperit Sant s'adona del desastre.
Segle XXI? Estat laic? Resulta al·lucinant.
Anna Maria, no ho he entès ;( i veig que la resta de persones sí. Ostres, estic perdent facultats o sóc més curt del que pensava. Tal vegada és que parles de coses que desconec, perquè, tot i que a la família tinc gent que sap bastat de coses de l'església, jo en veritat entenc ben poc. L'única cosa és que quan has parlat del color porpra m'he recordat de la pel·lícula del W. Allen que m'agrada tant, però que ja sé que no té res a veure amb el relat. Tal vegada m'hauria de donar vergonya dir-ho però ho dic, no ho he entès. Sorry !!!!!
ResponEliminaEm sembla entendre que maten a tots els bisbes, cardenals o no sé què carai seran quan estan reunits per elegir el papa, i que el colom blanc és déu o quelcom similar, però no sé....
ResponEliminaostres, em deixes de pedra. A veure:
ResponEliminael conclave la reunió dels cardenals per triar papa. Es tanquen i no surten fins que l'han triat, la qual cosa anuncien al món mitjançant una fumata blanca que surt per una xemeneia. Si la fumata és negra, vol indicar que encara no han triat.
En el microconte, estan reunits allà. Per una escletja de la paret entren uns ocells. Molts. Uns rapinyaires (àguiles, etc.) que els ataquen i els maten. Uns carronyaires (voltors, etc.) que se'ls mengen.
El porpre (el color dels hàbits cardenalicis) queda substituït pel color de la sang.
El colom que s'ho mira i acaba estan d'acord amb la massacre, és l'Esperit Sant. No saps que l'Esperit Sant, tercera persona de la Santíssima Trinitat, es representa sempre amb un colom?
El conte s'intitula "La concòrdia de les aus" perquè totes les aus es posen d'acord per acabar amb la bogeria de la cúpula catòlica.
És un relat negre carregat d'intencions. La meva idea no és criticar el cristianisme (per més que no hi cregui), sinó criticar en aquest cas l'Església.
Em semblava que era molt clar. M'has deixat parada. Espero que ara ho hagis entès.
Té més implicacions, és clar. El mateix mot "concòrdia" està carregat de doble sentit. I la identificació dels ocells amb els cardenals, també.
Anna Maria, és que a mi les coses de l'església me la porten fluixa, ja sé com es tria al papa, ja ho sé!!!!!! I a més ho he seguit per la tele, redimonis, hahahahahahaaha, però l'esperit sant com si vol ser un 'lindo gatito'. Jo, aquestes coses de l'església què vols que et digui. Veus? Ara resultarà que hem d'estar d'acord que s'ha d'estudiar religió per entendre un relat de la meva estimada amiga la incansable Villalonga, hehehehehehehe, Veus? No hem d'estar en contra que es faci religió a l'escola sinó no s'entendran els teus relats. Però al final és la mateixa interpretació que he fet jo, l'esperit sant és 10. És el colom que fa l'amor amb la verge maria perquè pugui concebre jesús. Perquè el pare, el fill i l'esperit sant són 10 malgrat que siguin 3, el nombre simbòlic de l'equilibri. I a mi què? La santíssima trinitat són 3 perquè el 3 és allò que manté l'equilibri, tothom sap que un objecte de tres potes manté millor l'equilibri que no pas de 4 i, encara més que de 5, però ningú té per què saber que 10 es representa en 3. A més 2 està bé però 3 són una multitud. Per què collons 10 va crear 2 persones (l'home i la dona) i no 3? Per què la nostra cultura catòlica i cristiana sempre pensa en binomis (és dual) quan l'equilibri es representa en 3 figures? Veritat i mentida. Blanc i negre. I després resulta que el meu germà Manel és roig. Hahahahahaha.... Els colors bàsics són 3. Per això es van inventar els travestis perquè 10 que és 3 va crear 2, ara amb els travestis ja són 3. Llavors l'explicació que les parelles fallin i se separin està en que són 2 i si són 2 no hi ha equilibri, per això és millor que les parelles afegeixin un travesti i així seran 3, es mantindran en equilibri i harmonia, hi haurà pau (per això del colom de l'esperit sant) i santes pasqües.
ResponEliminaGomara, què t'has pres? No sé què respondre a la teva estranya i inintel.ligible explossió verbal. Fer literatura, escriure, implica parlar de tot allò que a l'autor li interessi. Per a fer-ho, l'autor posa en joc el conjunt del seu bagatge i la seva formació. Aquí jo volia criticar l'Església i ho he fet com m'ha semblat. Vull dir, la mitologia clàssica , la cristiana, la nostra formació infantil, juvenil, adulta... Tot es pot i s'ha d'usar quan convé. No li trobo cap gràcia (ni en realitat entenc) tot aquest ball de números que utilizses en el teu comentari. Sincerament, no t'entenc.
ResponEliminaAmiga Anna Maria he fet simplement el que tu dius:
ResponElimina"Fer literatura, escriure, implica parlar de tot allò que a l'autor li interessi. Per a fer-ho, l'autor posa en joc el conjunt del seu bagatge i la seva formació",
ni més ni menys. El ball de números no té res de particular:
10 = Déu
3 = En el cristianisme és el nombre símbol de Déu (La Santíssima Trinitat. És el nombre que representa l'equilibri
2 = Representa la dualitat, el pensament dual, la cultura i filosofia dualistes
Simplement era un joc, una mica de broma, posant en joc el conjunt del meu bagatge i la meva formació. No es pot fer una mica d'humor en un bloc de novel·la negra? Estàs de mal humor?
No te m'enfadis germaneta, que saps que t'estimo i t'admiro
(2+3) x 2 = 10 = Déu
ResponEliminaJordi, jo sóc la primera q enfoco des de l'humor moltes de les entrades dels meus blocs. Però és q la teva intervenció no sembla broma, en el sentit q jo no l'entenc. Primer, tu no has fet literatura, l'he feta jo quan he escrit el relat. Per a mi és una tasca molt seriosa, creativa i artística, q no és fàcil. Confegir un microrelat no resulta senzill. Ja he entès q volen dir els números, però sincerament no acabo de trobar-hi el què. Per a mi el tema del relat era molt seriós. Amb tot això no vull dir q estigui enfadada, però entendria més q simplement em diguessis q no t'ha agradat. I no estic de mal humor, ni molt menys. No estar d'acord amb quelcom no implica mal humor. Tu torna a llegir el teu missatge, Jordiet, i veuràs com no fa cap efecte de ser la crítica o el comentari q s'escau en un text literari. Petonets
ResponEliminaAi, quin embull tot plegat. M’està agafant maldecap, Jordi. Jo tampoc no entenc gairebé res dels afers de l’Esglesia ni me’n preocupo –ho trobo una cosa anacrònica, com la monarquia–, però aquest conte té molta gràcia, fins i tot si no se sap ben bé de què va. Després de la teva explicació, Anna Maria, m’adono que no vaig entendre gaire el conte; em pensava que les aus rapinyaries eren els cardenals. Com que no sé gaire bé què fan aquesta gent, vaig entendre que els “milers” eren cardenals, no ocells, dit d’una manera exagerada, i que els de les jerarquies més altes van vestits de vermell (roig encès), i que el somriure del colom era sorneguer, que se’n reia de tot plegat. Ja veus que la meva interpretació i/o imaginació anava per un camí ben diferent. Tot i això, sóc del parer que les interpretacions dels lectors no tenen que coincidir necessariament amb la intenció de l’autor per tal que el text resulti. De fet, moltes vegades la divergència d’interpretacions enriqueixen el text. Sigui com sigui, el final amb el colom és tot un encert.
ResponEliminaSí, Anna Maria, tens raó, però jo no estava fent una crítica al teu relat, el teu relat no l'havia entès al principi i el que he contestat era totalment sincer, perquè no recordava ni de lluny que l'esperit sant es simbolitzés com un colom, ni tenia present que els cardenals es vestien de porpra. El comentari que he fet després en to de broma, tal vegada fora de context "off topi" ha sorgit espontàniament al comentari que m'has fet tu, dient-me que et deixava de pedra, però has d'entendre que no sempre les persones entenem el context. I la meva broma no és del tot gratuïta perquè jo sóc un defensor, no del fet que s'ensenyi religió com es fa tradicionalment a l'escola, sinó que no es pot obviar tot els elements religiosos que existeixen en la nostra cultura a 'educar els nenes a l'escola, sinó no entendran moltes coses del seu entorn i no entendran la història, ni la història de l'art, ni la història de la literatura, ni la història de la filosofia. Era una broma sobre diferents aspectes, però mai una burla ni cap a tu ni a cap el teu relat. He aprofitat per demostrar que si no es coneix el context religiós, o els seus símbols, no s'entendran moltes coses, i posava la broma que no s'entendran els teus relats. Potser les bromes no eren massa afortunades, estic una mica espès, però no tenien cap mala intenció, sinó el contrari. Perdona pel malentès i gràcies per la teva atenció
ResponEliminaO sigui el que deia estava exactament calculat perquè s'entengués que sense conèixer el context no es pot entendre mai un escrit. La forma d'expressar-lo, com un "off-topic" és el que t'ha donat aquestes sensacions que jo volia transmetre
ResponEliminaRealment, l'embolic és majúscul.
ResponEliminaPrimer parlaré a la Shaudin.
Tu també m'has sorprès, Shaudin, perquè jo sincerament pensava que el conte era més entenedor. Crec que el quid de la qüestió està en tenir present el títol i tenir presents les tres primeres línies, que ens situen en un lloc molt concret. Un "conclave", que només vol dir una cosa:
DIEC:
1 m. [LC] [RE] Lloc on els cardenals es reuneixen i es tanquen per elegir papa.
2 m. [LC] [RE] Assemblea dels cardenals reunits per elegir papa.
Un cop sabem on som i sabem que aquell dia no hi haurà fumata blanca, sabem que no han trobat el papa i que els cardenals estan reunits.
D'altra banda, hi ha més pistes. El porpre és el color cardenalici i l'al·lusió a la sang (calenta i que empastifa l'olfacte) pensava que també podia entendre's.
Quan diem que entren a milers, ha de ser una altra cosa, perquè ja sabem que els cardenals estan tancats. La cosa primer no se sap què és, però després queda clar que són aus (pel títol i per la ref. a rapinyaires i a carronyaires). El colom en la foto ja queda clar quin colom és.
En fi, m'encanta que els meus relats puguin resultar tan críptics. Evidentment, Shaudin, les diverses interpretacions també em semblen fantàstiques, però crec que en aquest cas la meva intenció és important, perquè volia ser un relat un pèl gore per críticar de manera macabre (com es mereixen) amb aquesta gent de la cúpula eclesiàstica.
Jordiet. Ara sóc jo la que ha hagut de documentar-se, perquè, tot i que havia sentit el terme, no tenia molt clar què era un "off-topic". Reconec la meva condició acadèmica a l'hora de comentar la literatura. Aquest sistema pot servir per coses, però no l'he entès en absolut quan tu l'has usat.
ResponEliminaHe pensat que anaves flipat o quelcom similar.
Jo no m'he enfadat ni molestat, simplement m'ha semblat molt poc adequat.
Només faltaria que algú pensés que no accpeto les crítiques negatives. I tant que sí i, a més, se n'aprèn moltíssim. Però documentades i crítiques amb el text, no amb motivacions externes.
Jo he entès al revès la teva idea d'estudiar religió, que comparteixo. Totes les mitologies ens interessa saber-les, i més les que han format part indestriable de la nostra cultura durant tants segles.
Petonets.
Ai, Anna Maria, estic molt espès avui, realment i no havia d'haver escrit res (és que em sento molt cansat). Imaginat que el fet que falti una sola paraula en escriure produeix la idea contrària del que vols expressar i més quan aquesta paraula és la negació. Volia dir-te: "La forma d'expressar-lo, com un "off-topic" és el que t'ha donat aquestes sensacions que jo NO volia transmetre"
ResponEliminaMare meva! Jo també ja estic espessa. Me'n vaig a veure una sèrie de policies a la tele i a descansar, xD!!!!
ResponEliminaBona nit.
Que els cardenals estan reunits ja ho havia entès, que consti.
ResponEliminaTrobo que la meva interpretació no s’allunya pas gaire de la teva. A la meva interpretació els cardenals estan reunits i també és una crítica de les altes jerarquies eclesiàstiques. La teva idea és que entren les aus i fan una massacre, la meva és que tota aquella gent són com aus rapinyaries.El que em va embolicar, però, fou el subtítol: “Microrelat una mica negre suggerit per un esdeveniment rabiosament actual a la meva ciutat”. Això sí que no ho vaig entendre gens.
Ho entenc, Shaudin. Si no ets aquí, és difícil copsar a què venia això. Si fossis a Barcelona, ho hauries entès de seguida. Potser aquest aclariment, d'altra banda innecessari i concebut en el fons com una picada d'ullet als lectors d'aquí, et va despistar ja d'entrada.
ResponEliminaPetonets.
Bona tarda!
ResponEliminaDel microrelat entenc que el bé guanya sobre el mal.
Això és el que vull pensar. Qualsevol institució humana cau en l'error perquè equivocar-se és pròpi de l'ésser humà.
El bé es farà pas, encara que és silenciós i discret i normalment no és notícia. Tot el que es fa amb amor triomfarà perquè és l'únic que perdura.
Petons a tots!
Bé, no sé si és el bé. Diria que el seny, més aviat, davant de la bogeria absoluta. La cordura assenyada enfront de la disbauxa posterior, ben allunyada de la idea primigènia.
ResponEliminaPetons, Teresa.
Possiblement vas fer un micro intemporal. Molt adequat i divertit a dia d'avui...
ResponEliminaJo sempre dic que, si Jesús tornés a la Terra, tindria una feinada enorme treient els mercaders de les esglèsies.
ResponElimina